Misteri d'Elig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
La Mangrana, Misteri d'Elig.

El Misteri d'Elig (també nomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assunció i Coronació de la Mare de Deu que se celebra en Elig des de l'edat mija. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any 2001.[1]

L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del sigle XV, contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la conquista de l'Elig musulmà en 1265 i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de decembre de 1370, en la propenca localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del Concili de Trento. Fon el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'un rescripte pontifici, el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del bisbe d'Oriola.

Tots i cadascun dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mija, del Barroc i del Renaiximent.

El 18 de maig de 2001, l'UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. Alguns atres els reconeixements al Misteri són: "Monument Nacional" pel govern de la Segona República Espanyola, en 1931; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en 1980; aixina com la "Corbata de l'Ordre d'Alfons X el Sabi" del Ministeri d'Educació i Ciència, en 1988; i "Corbata de l'Ordre d'Isabel la Catòlica" del Ministeri d'Assunts exteriors, en 1990, etc.

Obra[editar]

El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a consueta, llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de 1625. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709.

Jornada Primera[editar]

També nomenada "La Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença en Maria, Maria Salomé, Maria Jacobé i sis àngels presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'andador cap a l'escenari cadafal i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de Viacrucis, la Passió de Crist.

Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una palma. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.

Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea.

Pujant cap al cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant les claus del cel, es mostra sorprés pels successos. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentres sis apòstols més pugen per la rampa. En este moment, tres apòstols (que entren en l'iglésia per tres portes diferents) se saluden en l'andador i canten sorpresos per esta coincidència en el cèlebre Ternari. Més tart, pugen al cadafal i, ya junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.

Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la Vall de Josafat. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral.

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.

Jornada Segona[editar]

També nomenada Festa, té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.

Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament.

Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el salm In exitu Israel d'Egipto, propi de la llitúrgia d'exèquies. De sobte, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als atres el motiu de la intriga. Estos, alterats, decidixen atacar al grup de discipuls en la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tart.

El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però estos, més numerosos, aconseguixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agarrar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralisen, com per milacre. Els atres, testimonis d'este milacre, cauen de genolls arrepenedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.

Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser batejats, cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria.

L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta.

El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!".

La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Glòria Patri.

Museu i Casa de la Festa[editar]

El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.

Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13.

D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que compta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en Algemesí -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, Morella -en les Sexennals-.

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Commons