Monarquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La monarquia és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc.

L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.

A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per Deu. En l'antic Egipte, per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.

En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.

Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.

Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.

Vore també[editar]