Monasteri d'Ócsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Les àbsits de l'iglésia

El monasteri d'Ócsa (en hongarés: Ócsai Premontrei kolostor), va ser fundat per la Orde religiosa Premonstratense en el sigle XIII, i actualment funciona com l'iglésia calvinista de l'assentament d'Ócsa, en Hongria. El monasteri d'Ócsa és una de les poques obres de la arquitectura romànica, que han conseguit sobreviure fins a l'actualitat en Hongria.

Història[editar]

El monasteri va ser construït en l'any 1234, segons apareix en un llibre de registres de les Iglésies, on és mencionat. En el pas del sigle XII al XIII, en el lloc del monasteri existia un llogaret, els habitants del qual es varen mudar quan va començar la construcció del complex religiós. L'iglésia està composta per tres naus i va ser santificada en honor a la Mare de Deu.

A mitan del sigle XVI, en part pel perill dels invasors turcs otomans, i per l'esclat i la reforma de Luter, els sacerdots varen abandonar el complex religiós. D'esta forma, els calvinistes pronte varen prendre el lloc i ho varen utilisar fins a mijan el sigle XVII. Para 1675 el monasteri ya caria de sostre, i para 1702 la situació del seu estat va empijorar encara més, davant açò els catòlics varen intentar recuperar l'iglésia de manera no exitosa, i els calvinistes finalment varen obtindre el permís real de María Teresa I d'Àustria per a poder restaurar-ho.

En els següents anys el monasteri i la seua iglésia varen sofrir més perdudes encara, en l'any 1872 un raig va causar greus danys, en 1884 un incendi, començant la seua restauració final en 1897. Entre 1922 i 1924 les torres varen ser elevades un nivell més alt segons els plans de l'arquitecte hongarés Ernő Foerk, i de 1986 a 1992 es va realisar una investigació arqueològica que va permetre el coneiximent de detalls migevals de l'estructura.