Monasteri de Santa Maria de la Valldigna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vista general del Monasteri

El Monasteri de Santa Maria de la Valldigna fon fundat per Jaume II d'Aragó el 15 de març de 1298. Segons la tradició, el rei, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat Alfandech, i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de Valldigna.

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del sigle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del Cister; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del terremot de 1396; i la segona renovacio i enriquiment definitius despuix del nou terremot de 1644, en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els sigles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la Verge de Gracia.

Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del Cister, en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre és l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construït a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els sigles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.

En l'any 1835, en la desamortisacio de Mendizábal, te lloc l'exclaustració i el monasteri és abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotació agropecuaria particular i començà l'espolie i la destrucció patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment són venuts com a material de construcció, mentres que, entre 1920 i 1926, els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construí Josep Maria del Palau i Abarzuza, Comte de Les Almenes, en Torrelodones (Madrit).

En 2003 la Generalitat Valenciana el comprà als actuals propietaris del palau i en 2006 ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.

Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la Corona d'Aragó i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]