Montichelvo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Montichelvo
Provmap-valencia2.png 65px
Mapa-21Montichelvo.jpg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 53' N 0º 20' O
Altitut: 267 msnm
Superfície: 8'31 km2
Població: 605 hab.
Densitat: 72,80 hab./km²
Gentilici: montichelvà/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46842
Festes majors: 1a semana de Maig
Alcalde: Josep Miquel Climent i Orts (PSPV-PSOE)
Pàgina web: [ http://www.montichelvo.es Web Oficial de l'ajuntament]


Montichelvo és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar]

Situat en l'extrem sur de la província de Valéncia i en el llímit ya en la d'Alacant.

El terreny és accidentat, sobre tot en l'extrem meridional, a on se donen les majors altures en "Penyes Albes" (656 msnm), i que formen part del gran anticlinal pre-bètic format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població s'alça la encerrellada de la Creueta (409 msnm). En el barranc d'"El Molí" es troba la font del mateix nom.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat per la A-7, per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-60.

Localitat llimítrofs[editar]

El terme municipal de Montichelvo llimita en les següents localitats: Ayelo de Rugat, Benicolet i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia i L'Orcha de la província d'Alacant.

Història[editar]

En l'any 1343, Pere el Cerimoniós donà la vila a Vidal de Vilanova, en mero i mixt imperi i jurisdicció alta i baixa. Temps despuix, el senyoriu passà a la família Mercader.

Les senyes més antigues conegudes sobre demografia es remonten al sigle XVI: en l'any 1527 contava en 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscs, que en 1609 contaven ya en 75 cases, pero el decret d'expulsió las deixà deshabitades en casi la seu totalitat. En l'any 1646, a soles havien segut repoblades 32 cases. Durant el sigle XVIII el número d'habitants aumentà considerablement fins a arribar al mig centenar en l'any 1794. Un sigle despuix, en 1900 tenia 819 habitants .

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 Antonio Vicedo Escrivà PPCV
19951999 Eugenio Canet Climent PPCV
19992003 Jose Lorente Femenía PPCV
20032007 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
20072011 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2018
663 622 615 610 601 597 649 673 660 605

Economia[editar]

Monuments[editar]

Iglésia de Santa Ana
Ermita del Salvador de Montichelvo
  • Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte del qui la fàbrica original pareix del sigle XV i que fon reconstruït a finals del sigle XVII o principis del sigle XVIII. Ha segut recentment restaurat i consolidat.
  • Iglésia Parroquial. Té per titular a Santa Ana, i fon reformada en el sigle XVIII.
  • Molí de Micairent. Possiblement construït en el sigle XVIII prop d'un despoblat morisc.
  • Ermita del Salvador. Chicoteta ermita devocional construïda a finals del sigle XIX.
  • Bassa del Sastre. Magnífica obra d'ingenieria hidràulica construïda possiblement a finals del sigle XVII i reconstruïda en numeroses ocasions.
  • Riurau de Martínez. Es tracta d'un dels riuraus o secador de raïms millor conservat de la comarca de la Vall d'Albaida. Construït en el s. XIX.
  • Alcavó de Remigio. Es tracta d'una mina d'aigua. Lo que més destaca d'esta construcció és una volta triangular construïda en lloses planes que cobrix la galeria de la que mana l'aigua. És una mostra d'ingenieria hidràulica molt interessant. Este element ha segut restaurat durant l'any 2007.

Festes locals[editar]

  • Festes Patronals. Celebra estes festes en la primera semana de maig a la Verge del Rosari, Cristo del Perdó i Divina Aurora.

Gastronomia[editar]

En el poble existixen en l'actualitat dos punts en servici de bar-restaurant "Ca Colau" i "La Casa de la Cultura". La Casa de la Cultura és un puesto a on els majors i els jóvens poden acodir .

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig