Morrut roig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Morrut roig

Rhynchophorus ferrugineus MHNT.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Arthropoda
Classe Insecta
Orde Coleoptera
Família Curculionidae
Gènero Rhynchophorus
Espècie Rhynchophorus ferrugineus
Olivier, 1790

El morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d'insecte coleòpter de la família Curculionidae, originari de l'Àsia tropical. És un corcó de gran tamany, entre dos i cinc centímetros. El seu color rojós ferruginós el fa inconfundible. La larva perfora galeries de més d'un metro de llongitut en els troncs de les palmeres.

Plantes d'hostage[editar]

Les seues plantes d'hostage són fonamentalment de la família de les palmeres, com el Cocos nucifera (cocoter), Elaeis guineensis (palmera de l'oli) i el gènero Phoenix, entre elles Phoenix canariensis (palmera canària) i Phoenix dactylifera (palmera datilera), encara que s'han constatat atacs en atres espècies incloent la margallonera, Chamaerops humilis.

Les plantes, quan es veuen afectades per la plaga, sofrixen un color groguiçó i pansiment, podent aplegar a produir-se la mort del peu afectat. El control d'esta plaga és complicat i s'utilisen diferents tècniques preventives o curatives, com a últim recurs es procedix a l'eliminació dels peus afectats i els que se sospita ho pogueren estar, per a evitar la propagació de l'insecte.

Extensió de la plaga[editar]

El morrut roig s'ha estés a numerosos països, d'Àfrica, Europa i Amèrica, aliens a la seua àrea de distribució natural pel transport antròpic.

La plaga va aparéixer per primera volta en 1993, en Espanya, en Almuñécar (Granada). Tant aquella volta com en les posteriors introduccions en diversos punts d'Andalusia oriental, Múrcia i la Comunitat Valenciana, ha aplegat a través de palmeres infectades procedents d'Egipte o d'atres països del nort d'Àfrica. L'espècie és originària del surest asiàtic.

Està afectant actualment a totes les palmeres de les àrees més propenques a la costa dels països del sur d'Europa.

En 2005, la plaga es va detectar en el Palmerar d'Elig, considerat el major palmerar d'Europa. En les illes Canàries amenaça a la Phoenix canariensis (palmera canària), joya de l'archipèlec que podria vore's en perill si la plaga seguix alvançant. En Amèrica es reporta en les Antilles Holandeses (2009) i Califòrnia, EE.UU. (2010).

En estiu de 2011 la plaga va afectar a la ciutat de Jerez de la Frontera, afectant a més de 200 palmeres; la Junta d'Andalusia va colaborar en la ciutat per a buscar mesures urgents contra este insecte.

La plaga també ha afectat al Parc de Màlaga, a on 16 palmeres centenàries varen ser declarades mortes en març de 2014, perdent la llinealitat del parc. L'insecte també afecta a una atra bona cantitat de palmeres en el mateix recint. En Córdova capital i província s'estan donant numerosos casos de palmeres afectades per este insecte. A este eixemple en 2014, se suma un atre escarabat en Badajoz, tenint que prendre mesures el Govern Local, no deixant plantar palmeres fins a l'any 2017.

Remeis contra l'insecte[editar]

Fa més de 10 anys que va aplegar esta plaga a Espanya i la comunitat andalusa, la catalana i sobretot la valenciana sembla que estan posant interés en estudiar solucions per al problema, pero les proves d'efectivitat dels remeis s'allarguen molt i encara no s'ha trobat una solució definitiva.

L'us de paràsits per a acabar en el Morrut roig demostra la seua efectivitat. Els experts conseguixen una alta mortalitat en la plaga que arrasa les palmeres del municipi de Múrcia. Hui en dia, seguint un protocol adequat i l'unió de varis métodos, es conseguix reduir i recuperar per complet les palmeres afectades, que no tinguen l'ull tallat per la larva. En l'utilisació per mig d'endoterapia vegetal i aplicacions foliars tipo ducha i constants seguiments, s'obtenen molt bons resultats.

Recentment, s'ha conseguit alvançar en el control d'esta plaga per mig de l'us d'agents biològics inocus per a l'entorn per mig de l'us del fonc Beauveria bassiana.

Enllaços externs[editar]

Commons