Llengua mossàrap

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Mossàrap»)
Saltar a: navegació, buscar
Mossàrap
'
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:
Regió:
Parlants: Llengua morta (s XV-XVI)
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Pirinenc-Mossàrap
      Mossàrap

estatus oficial
Llengua oficial de:
Regulat per:
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

Es coneix per Llengua Mossàrap als parlars romanços de les zones de la Península Ibèrica baix domini musulmà. Mossàrap era la forma en que els musulmans nomenaven als cristians que vivien entre ells, per lo que la denominació de mossàrap per a la llengua és un erro induït pels primers historiadors que cregueren que la llengua venia imposta per la religió. En realitat, els musulmans tenien clar que una cosa era la religió i una atra la llengua, pero això nomenaven aljamia als parlars romanç diferenciant-ho del terme mossàrap. L'aljamia la parlaven tant mossàraps com musulmans, de naiximent o conversos, no era una llengua exclusiva dels mossàraps.

“mossarap” es “llengua romanç parlada tant per cristians com per musulmans, entenent per estos últims, aquells descendents d'iberorromans que s´havien convertit a la religio islamica”[1]

S'han conservat poques mostres escrites d'esta aljamia degut a que no era considerada llengua lliterària, pero alguns poetes s'atreviren a incloure-la com a part de les seues composicions. Coneixem les harges, que eren la part final d'unes composicions poètiques cultes nomenades moixades, pròpies de l'época de dominació musulmana.

Vejam per tant, que el nom d'una persona, oficial o familiar, en absolut determina la seua llengua materna. I açò també passava en l'época historica de la que parlem. El valencià Ibn Baskwal, diu d'un biografiat que “…sabía recitar versos y se sospecha que los entendía”, es dir que no acabava de tindre clar que un personage musulmà entenguera l'Alcorà encara que el recitara, perque sense dubte parlava en romanç[2]

També trobem en els llinages mostres del parlar mossàrap.

“Rei Llop”, no “Lobo”. Els “Anales Toledanos”, fent referencia a l'any 1167 diuen: “Entró el Rey Lop en Toledo Era MCCV.” I de l'any 1172 diuen: “Murió el rey don Lop. Era MCCX” I de Llop, el fill de Llop es Llopis. En la Denia del s. XI, trobem a un “Ibn Gharsiya”. Ya hem parlat del biograf valencià Ibn Baskwal (lligga´s Pasqual). Per l'articul citat sobre “Los Banu Burunyal, una familia de intelectuales denienses”, sabem que l'acabament en –al, dels llinages musulmans, “…era abundante en Valencia y en Cataluña…”. Afig l'autor que “Se trata de un sufijo usado por los mozárabes en forma de -el o -elo, para formar el diminutivo y adoptado por los musulmanes españoles.”[3]


La persistència d'esta aljamia s'ha pretés posar en dubte subjugant-la a l'existència de mossàraps, i s'afig ad esta pretensió la confusió popular dels térmens mossàrap i aljamia. Lo cert és que l'aljamia era la llengua de la classe social baixa, i en acabar la dominació musulmana ho seguí sent. En Valéncia es convertiria més tart en llengua culta i lliterària baix el nom de llengua valenciana.

Llengües mossàraps que han sobrevixcut[editar]

A diferència de la Corona de Castella, la Corona d'Aragó a mida que conquistava territoris baix adminsitració i religió musulmana respectava les seues tradicions, gent i llengua. Per tant són les llengües de la corona d'Aragó les que sent mossàraps han sobrevixcut, per eixemple:

  • Aragonés (excepte els dialects del nort que mai han segut mossàraps a pesar d'haver segut conquistats pels àraps)
  • Tortosí (variant dialectal entre el valencià i el català)
  • Valencià
  • Balear
  • Sicilià

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]