N

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La N, n en minúscula, és la dècima quarta lletra de l'alfabet valencià i undècima de les consonants. El seu nom és en, pero per castellanisme també se la conex pel seu nom en castellà, ene. Juntament en la i grega forma el dígraf nomenat eny.

Fonètica[editar]

En valencià representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional [n] en posició inicial (nas) o intervocàlica (cana) o velar (cinc).

Ortografia[editar]

S'escriu en[editar]

  • En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, món.
  • Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar. Excepte els cultismes: émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
  • Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.
  • Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

Vore també[editar]