Naturisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El naturisme és pròpiament dit, un moviment naixcut en l’Alemanya industrial del sigle XIX que procura un acostament del cos i la ment humanes a la naturalea perduda, incloent aspectes com: el cult sà al cos, la nuea social sense implicacions sexuals (Nudisme) i l’ecologisme.

Nudistes en la plaja

¿Qué és el naturisme?[editar]

El naturisme és un estil de vida que promou la lliberalisació de tabús socials imposts per sigles de cultures repressives i antinatural, com la repressió del lliure pensament, l’utilisació del cos humà únicament com a reclam sexual, o la diferenciació classista. Al mateix temps fomenta la concienciació i el respecte sobre el mig ambient el qual els humans mecessitem per a la nostra existència.

Segons la F.E.N. (Federació Espanyola de Naturisme) el Naturisme se pot descriure com:

El Naturisme és una forma de viure en armonia en la naturalea, caracterisada per la pràctica de la nuea en comú, en la finalitat d'afavorir el respecte ad u mateix, als demés i al mig ambient. (FNI-1974)

Naturisme i nudisme[editar]

Moltes vegades s’usen indistintament els noms “naturisme” i “nudisme” per a definir el mateix concepte, no obstant són térmens diferents. Nudisme se considera únicament a la pràctica de la nuea social sense aspectes sexuals, mentres que el Naturisme engloba al nudisme junt en atres aspectes.

A pesar de que hui en dia es porta a terme principalment en les plages, el nudisme va sorgir com a part del moviment naturista. El naturisme és una filosofia que té moltes branques. Comprén, per a escomençar, l'idea de que cal cuidar el mig ambient i la naturalea. A la seua volta, considera que és necessari cultivar el cos per mig de l'eixercici per a estar sà. També favorix la nutrició per mig d'aliments naturals i advoca per la medicina natural. És, en definitiva, una forma de vida.

Beneficis del naturisme[editar]

Segons els estudis del sociòlec nortamericà William Hartman, el 89% dels nudistes no a soles practiquen esta activitat en la plaja, sino que també van per la seua casa desproveïts de qualsevol tipo de roba que cobrixca el seu cos. Ademés, el 87% mai s'ha arrepenedit de mostrar el seu cos nuet i un 88% dona fe dels efectes positius que ha tengut sobre la seua persona. I és que l'actitut de no sentir vergonya per mostrar la nuea reporta múltiples beneficis es faça a on es faça.

Regula la temperatura corporal. Els que estan acostumats a anar nuets són menys sensibles a la fredor, encara que les condicions climàtiques siguen adverses. De fet, el naturaliste britànic Charles Darwin va trobar en la Patagònia tribus que vivien nuetes en la neu.

Millora les funcions de la pell. Per eixemple, el procés de transpiració es realisa millor al no contar en impediments. La roba obstaculisa la correcta expulsió de la suor i ademés, favorix el desenroll de les bactèries que originen la mala olor.

Aumenta la concentració de calci i fòsfor. Açò es produïx en prendre el sol nuet, lo que ademés permet sintetisar la vitamina D. Segons el mege francés Chambas, una hora d'exposició al sol completament nuet proporciona a l'organisme l'energia equivalent a dos menjars.

Evita problemes de circulació. La roba ajustada pot, ademés, inhibir la producció d'espermatozoides en aumentar la temperatura dels genitals. Els masculins, al no estar en contacte en res que els oprimixca, s'adaptarien millor als canvis de temperatura. Els femenins al secar-se en l'aire que els envolta, reduïxen la possibilitat de contraure infeccions.

Millora la vida sexual. Gràcies al millor coneiximent dels nostres cossos. El 42% dels nudistes consideren la seua sexualitat molt satisfactòria, mentres que esta mateixa opinió a soles la tenen un 27% dels no-nudistes.

Millora les relacions. Aixina com l'exteriorisació d'emocions i també de sentiments, en mostrar-nos més lliures i tolerants en els demés i al no sentir-nos jujats i criticats per les vestimentes o atributs personals que portem.

Facilita l'acceptació dels cossos. Ademés, potencia l'idea de la perfecció en les diferències dels cossos, evitant caure en el tòpic de que existix un únic cànon de bellea i en la tirania de les dietes. Segons Javier López, director de la revista "Todo Naturismo", no es coneix cap cas de bulímia o anorèxia entre nudistes.

Ajuda a superar els traumes sexuals. La vergonya de sentir-se brut i la sensació de culpa poden ser superades en molta més facilitat.

Elimina actituts voyeuristes. També les exhibicionistes, en mostrar-se el cos nuet com una cosa totalment natural.

Història del naturisme[editar]

Ans del Sigle XIX[editar]

Segons el Génesis, el pecat original fon el responsable de que Adam i Eva –i tots els seus descendents– tingueren que cobrir el seu cos. Potser per això, el cos nuet ha segut objecte de prohibició i de debat des de les antigues a les modernes cultures.

En Egipte, en unes taules del faraó Akenatón (1385 a.C.) es diu que ell, la seua muller Nefertiti i els fills d'abdós permaneixien nuets en el Palau Real per a desenrollar-se espiritual i físicament. El seu successor, Tutankamón va ser obligat pels sacerdots a erradicar estes costums.

La cultura grega és una de les cultures que més ha venerat l'harmonia del cos nuet. Els seus vestits es caracterisaven per la mateixa senzillea que la seua filosofia –una sola tela que es podia llevar en a penes un segon–. Ademés, existiren fundacions religioses i filosòfiques que ya practicaven el nudisme.

L'antiga Índia és el breçol dels gimnosofistes o filòsofs nudistes. Eren sectes ascètiques, els membres de les quals anaven nuets com a part de la seua disciplina espiritual. Buda va ser u d'ells fins que trobà la seua pròpia religió.

En la fundació del Protestantisme de la mà de Calví i Luter en el Sigle XV, sorgiren interpretacions bíbliques que accentuaven la impurea i el pecat inherent al cos humà. Estes idees varen perdurar durant el Sigle XVII i a lo llarc de tot el sigle XVIII.

Sigles XIX i XX[editar]

El començament de l'Era Victoriana en la segona mitat del Sigle XIX va supondre una de les majors etapes de repressió puritana. El desig sexual devia ocultar-se i les dònes estaven obligades a portar tot el cos cobert, llevat la cara.

El naturisme com a moviment en sí, va nàixer com a reacció a la revolució industrial i va viure la seua major expansió en regions com Alemanya i els països ubicats en el centre d'Europa. Llavors lo que es buscava era "la lliure cultura del cos" (FKK en Alemà) en una societat que estava absolutament industrialisada. Es pretenia tornar a l'estat natural, al contacte en la naturalea, a la vida més sana i, sobretot, a una existència lliure de les restriccions que hi havia en eixe moment en el món laboral i en el món social.

A principis del Sigle XX comença en Alemanya la pràctica del nudisme. En este país es varen crear les primeres societats gimnosòfiques en les que els hòmens es reunien per a fer gimnàsia totalment nuets.

En tot, el naturisme i el nudisme varen ser perseguits en varis països europeus. L'acceptació social va estar relacionada i condicionada per la cultura, ya que hi havia per llavors diferents religions i maneres de pensar que no acceptaven que hi haguera unes parts del cos que es pogueren mostrar sense pudor. Açò va provocar que, en els països on estes ideologies influïen en el poder polític, esta pràctica fora perseguida, anulada i s'entenguera com una activitat delictiva. Poc despuix, l'arribada de Hitler va acabar de raïl en esta forma de vida.

Durant anys, fins a ben entrada la década dels 70 en les escoles, instituts, universitats i/o associacions deportives d'Estats Units les classes de natació, principalment en piscines cobertes, que s'impartien a chiquets i adolescents es realisaven en completa nuea, era una pràctica normalisada i estandardisada el donar les classes de natació sense trage de bany. En el documental Naked Swimming in School publicat en tres capítuls en YouTube en 2010, firmat per K. Dean Rhodes, l'historiador es pregunta perqué ocorria açò i com és possible que ningú ho recorde i, a continuació relata la seua investigació per a donar resposta a estes dos preguntes, presentant distints documents i un parell d'entrevistes de la ràdio.

Sigle XXI[editar]

En el pas dels anys, la societat ha anat adoptant molts dels principis del naturisme (com fer eixercici o menjar aliments naturals) fins que la pràctica va acabar per desdibuixar-se. No va succeir lo mateix en el nudisme, una activitat en alça que en l'actualitat, s'ha fet molt popular entre la societat i sol practicar-se en els moments d'oci, sobretot en campings, hotels, festejos, o en les mils de plages nudistes existents per tot lo món.

Tradicions naturistes actuals del món[editar]

Cultura occidental[editar]

Menjar aliments sans per al cos, a ser possible bològics, massages, fer eixercici diari, mostrar-se nuet o semi-nuet en vestuaris de centres deportius, plages, la llar o lo carrer i optar per una medicina més natural, són algunes de les característiques naturistes en les que se conta en la societat en general.

Cultures nort-europea i rusa[editar]

És tradicional prendre saunes de vapor en familiars o amics, completament nuets i sense importar el sexe dels demés. Aixina com banys en piscines, llacs o rius tant en estiu com en hivern (quan estan congelats) completament nuets. Són societats a on la nuea social entre pares o amics íntims és molt acceptada.

Cultura japonesa[editar]

La cultura japonesa presenta una gastronomia molt sana, en productes frescs, crus i naturals per tradició, els quals englova engloba el naturisme. Poseïx una cultura de bany molt pareguda a la nort-europea i russa, en l’excepció de que esta sol donar-se en grans sales de bany públiques, normalment separades per sexes, encara que les més tradicionals i les familiars són completament mixtes.

Cultura àrap[editar]

Gran part de la cultura àrap busca per tradició la purificació del cos per mig de banys diaris, complets o incomplets, depilacions, massages i essències purificadores naturals molt beneficioses per al cos. Són normals en esta societat els banys comunitaris, estant normalment separats per sexes.

Principals grups socials naturistes[editar]

Artistes[editar]

L’expressió de la naturalitat en l’art ha estat present en totes les cultures i époques, incloent la nuea del cos humà. Des dels jeroglífics dels temps dels faraons, passant per les estàtues clàssiques o les pintures migevals, fins a artistes moderns com Spencer Tunick, que veuen en la naturalitat i la nuea la major expressió de bellea i art.

Publicistes[editar]

Sobretot en la publicitat de productes alimenticis, se fa referència a una alimentació sana i natural en contra de la vida sedentària i a favor del deport, en favor també de productes manco industrials i artificials, igualment en la publicitat de productes cosmètics on se fa referència al cos humà en un aspecte completament asexual, simplement com a estereotip de bellea natural creada pel producte oferit.

Grups religiosos[editar]

Per a molts grups religiosos el contacte en la naturalea i la nuea total són part essencial de les seues doctrines. Estos grups solen trobar-se en les comunitats tribals d’Àfrica, Indonèsia i Amèrica. En l’Índia els ascetes practiquen les seues meditacions, peregrinages, vida diaria i rituals completament nuets i la cultura índia considera que l’alimentació en productes naturals i frescs és part de les seues doctrines. San Francesc d’Asis fon detengut per caminar nuet per lo carrer i era considerat una persona poc grata per a la cultura eclesiàstica de l’época per predicar a favor de la naturalea i el respecte cap als animals. El Papa Joan Pablo II predicà abans i despuix de ser Papa sobre la naturalitat del cos humà i de que la nuea no implicava cap comportament sexual ni pecaminós necesariament.. Actualment hi ha una iglésia en els Estats Units d’Amèrica a on el pastor predica completament nu i és seguit per feligresos vestits i nuets.

Tribus[editar]

Vàries tribus salvages d'Àfrica, Austràlia i atres seccions perifèriques han vixcut sense roba, sempre i a lo llarc de l'història, fins que varen tindre la desgràcia del seu contacte en els blancs, adquirint la costum de la roba. Hi ha, sobretot entre els més primitius, un estàndart definit de lo que constituïx a soles la roba. Casi qualsevol cosa que l'home blanc ha descartat servix per a vestir a un home primitiu, ya es tracte d'un gorro, un pantaló, roba interior, o a soles un monòcul. El natiu sent que està “vestit” en la mesura que té posat qualsevol d'eixos objectes o penyores en les que l'home blanc adorna la seua persona.

El colectiu naturista[editar]

La majoria de naturistes de hui en dia són persones comuns, de totes parts del món (existint un major número en el món occidental), de qualsevol edat, raça, religió i colectiu social. Sol ser un naturisme familiar que és practicat en la llar diàriament. Gràcies a les noves tecnologies el moviment naturista a tengut una expansió sense precedents i la majoria dels naturistes actuals són nous-naturistes que han acceptat esta com a forma de vida.

Associacions naturistes de la Comunitat Valenciana[editar]

ANCM Associació Naturista Camp de Morvedre Apd. 111 - 46520 Port de Sagunt (Valéncia) ancm.presidencia@gmail.com 670 384 620 -y- 667 861 570

ANVA Associació Naturista Valenciana Local: C/ Pintor Gisbert, 18 bajo 46006 Valéncia naturistavalenciana.wordpress.com a_n_va@hotmail.com 628 085 743

Principals llocs naturistes de la Comunitat Valenciana[editar]

Plages[editar]

El Carabassí, Serradal, Els Tossals, Les Plagetes de Bellver, Ambolo, Les Rotes, Racó del Conill, Plaja de La Garrofera, Plaja de les Llomes de Reixes, Mareny de San Llorenç, Playa D'Ahuir, La Cala, Corinto-Malvarrosa, La Solsida, L’Esparrelló, Tres plages, Cala Piteras, Pinedo, El Saler, Cullera, Gandia.

Campings[editar]

-Camping Sierra Natura “El Tejarico” (Navalón) - Carretera Moixent - Navalón Km. 11,5 - 46810 Enguera (Valéncia) info@sierranatura.com 962 253 026

Referències[editar]