Nicolau Primitiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor, editor i bibliòfil
Naiximent: 10 de setembre de 1877
Lloc de naiximent: Sueca, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 11 de novembre de 1971
Lloc de defunció: Valéncia

Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 - Valéncia, 11 de novembre de 1971) fon un escritor, editor i bibliòfil valencià.

Nicolau Primitiu, fon un gran protector del valencianisme baix el règim franquiste, en el que la llengua valenciana estigué desfavorida.

Biografia[editar]

Encara que va nàixer en Sueca, la seua família es va instalar en la ciutat de Valéncia quan Nicolau Primitiu tenia a soles 7 anys d'edat. El seu pare regentava un chicotet taller de construcció de maquinària per al treball de l'arròs, situat prop del Pla de Zaidia en Valéncia. Nicolau Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritage industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de 1911 es va fer càrrec completament del negoci familiar per problemes de salut de son pare. En gran ingeni i treball li va donar un nou impuls, introduint nous alvanços tecnològics que varen situar la seua empresa al nivell d'atres companyies estrangeres, en les que competia en comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es varen vore en el camp valencià, a principis del sigle XX.

No obstant, la seua dedicació a l'indústria li va deixar temps per ad atres inquietuts intelectuals. Serà a partir de l'inici de la II República quan les activitats de Nicolau Primitiu començaran en un to més compromés en el valencianisme cultural en la seua entrada en el grup Acció Cultural Valenciana del que formava part el seu germà Emili. Com a soci de Lo Rat Penat va tindre ocasió de relacionar-se en l'intelectualitat del valencianisme de l'época: Josep Martínez Aloy, José Sanchis Sivera i uns atres. A partir de 1928 comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant en revistes especialisades com en prensa diària, desenrollant una important llabor de divulgació de temes històrics valencians.

Fon president de l'entitat valenciana Lo Rat Penat, des de 1932 fins a 1935. També fon decà del Centre de Cultura Valenciana, a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de Proa en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.

Bacavés[editar]

Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la península ibèrica, i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari Las Provincias i l'opúscul titulat Una llengua sense nom.

Trayectòria cultural[editar]

En els últims anys de la seua vida, en 1955, va fundar l'Editorial Sicània i la revista homònima Sicània, que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. A través de les quals va donar a conéixer tota una nova generació d'escritors valencians, com Beatriz Civera, Maria Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, José Mascarell i Gosp, editant també obres d'escritors consolidats com per eixemple, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador, Xavier Casp o Mossén Moscardó.

La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels sigles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels sigles XIX i XX.

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual Bivaldi, el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de 1979. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual Biblioteca Valenciana. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la ciutat de Valéncia.

Nicolau Primitiu va ser un dels firmants de les Bases Ortogràfiques del 32.

Obres[editar]

La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres:

  • 1923 Contribució a l'estudi de la molineria valenciana migeval. Esta obra fon presentada al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923. En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica.
  • 1935 La Renaixença i el Romanticisme
  • 1936 La llengua valenciana a l'escola. El contingut d'esta obra anima als educadors a usar i promoure la llengua autòctona.
  • 1936 El bilingüisme valencià en una tirada de 500 eixemplars.
  • 1948 Paleolingüística valenciana
  • 1949 Onda i Quartonda
  • 1954 De paleontoponímica valenciana pseudo-àrab
  • 1950 Recordances de Sant Vicent Ferrer
  • 1951 Las guerras de Aníbal
  • 1957 La protohistoria mítica de los Íbero-Sicanos

Enllaços externs[editar]