Nigèria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Federal Republic of Nigeria
Republik Nijeriya
Republic ndi Naigeria
Republik Federaal bu Niiseriya
Orílẹ̀-èdè Olómìnira Àpapọ̀ Naìjírìà
جمهورية نيجيريا
República Federal de Nigèria
Bandera de Nigèria
Bandera
Lema: Unity and Strength, Peace and Progress (anglés: «Unitat i Força, Pau i Progrés»)
himne nacional: Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey
 
Situació de Nigèria
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Abuya
405.000 (2005)
8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E
ciutat més poblada Lagos
Idioma oficial anglés¹
Forma de govern República federal presidencial
Umaru Yar'Adua
Goodluck Jonathan
Independència
 •  • Data
Del Regne Unit
1 d'octubre de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 31º
923.768 km2
1,4%
4.047 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 31º
138.283.240 ([[2008]])
147 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 46º
US$ 325.648 millons
US$ 2203
IDH (2008) 0,499
Moneda Naira (NGN)
‎Gentilici Nigerià, -ana
Fus horari
 • en estiu
UTC+1
no aplica
Domini Internet .ng
Prefix telefònic +234
Prefix radiofònic 5NA/5OZ
Còdic ISO 566/NGA/NG
Membre de: ONU, Commonwealth, OPEP, UA

1 En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El yoruba, hausa i ibo estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: tiv, hwana ...

La República Federal de Nigèria és un país en l'Oest d'Àfrica. És el més poblat del continent africà. Llimita a l'Oest en Bènin, A l'Est en Chad i Camerun, el Llac Chad en el nordest, Níger en el Nort i el golf de Guinea en el Sur.

El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic The Times en l'any 1897.[1]

Història[editar]

L'Imperi Kanem-Bornu prop del llac Chad dominà el nort de Nigèria per casi 600 anys, prosperant gràcies al comerç nort-sur entre els berebers del nort i els bosquimans. En els primers anys del sigle XIX, la majoria de les zones en el nort passaren baix el control d'un imperi islàmic en seu en Sokoto.

Els regnes de Oyo en el suroest i Bènin en el surest varen desenrollar sistemes elaborats d'organisació política en els sigles XV, XVI i XVII. Ife i Bènin són coneguts pels seus preats treballs artístics en marfil, fusta, bronze i llautó.

En els sigles XVII i XIX, els comerciants europeus establiren ports costers per al tràfic de persones esclavisades destinats al continent americà. El comerç de mercaderies va reemplaçar a la tracta d'esclaus en el sigle XIX.

La Companyia Real de Níger fon establida pel govern britànic en 1886. Nigèria es convertí en un protectorat britànic en 1901, i colònia en 1914. En resposta al creiximent del nacionalisme nigerià despuix de la Segona Guerra Mundial, els britànics varen reemplaçar la colònia per una espècie d'autonomia baix base federal.

A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any 1960, com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.

En l'any 1966, dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al govern militar. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del govern federal i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els igbos, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de Biafra en 1967, seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia bombardejos aéreus forts i fam canina, obligaren als rebels biafrans a capitular. El 15 de giner, enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, Philip Effiong, Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de Yakubu Gowon, Cap del Nort dominat pel govern federal.

En l'any 1975 un sagnant colp d'Estat va derrocar a Gowon i va portar a Murtala Ramat Mohammed al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, Olusegun Obasanjo. Es redactà una nova constitució en 1977, i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per Shehu Shagari.

Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de juny de 1993, que fon cancelada pel govern militar del general Ibrahim Babangida. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap Ernest Shonekan. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general Sani Abacha assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està Ken Saro-Wiwa. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del sistema de corts de Nova York.

El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en 1998 Abdulsalami Abubakar es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de 1979 per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de 1993 abans que est últim morira en [[juliol[[ de 1998, fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.cita requerida

En 1999, Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de 2007 arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el Idi Amin de Nigèria.

Política[editar]

Nigèria és una república federal integrada per 36 estats des de la constitució de maig de 1999. El Cap d'Estat i de Govern és el president de Nigèria, actualment, Umaru Yar'Adua.

Organisació territorial[editar]

Nigèria es dividix en 36 estats i un districte federal: el Territori Capital Federal d'Abuja. A la seua vegada els estats es dividixen en Àrees de Govern Local (774 en total).

Estat Superfície
(en icm)
Població
(cens de 2006)
Abia 6.320 2.833.999
Adamawa 36.917 3.168.101
Akwa Ibom 7.081 3.920.208
Anambra 4.844 4.182.032
Bauchi 45.837 4.676.465
Bayelsa 10.773 1.703.358
Benue 34.059 4.219.244
Borno 70.898 4.151.193
Cros River 20.156 2.888.966
Delta 17.698 4.098.391
Ebonyi 5.670 2.173.501
Ebo 17.802 3.218.332
Ekiti 6.353 2.384.212
Enugu 7.161 3.257.298
Gombe 18.768 2.353.879
Imo 5.530 3.934.899
Jigawa 23.154 4.348.649
Kaduna 46.053 6.066.562
Kano 20.131 9.383.682
Katsina 24.192 5.792.578
Kebbi 36.800 3.238.628
Kogi 29.833 3.278.487
Kwara 36.825 2.371.089
Lagos 3.345 9.013.534
Nassawara 27.117 1.863.275
Níger 76.363 3.950.249
Ogun 16.762 3.728.098
Ondo 14.606 3.441.024
Osun 9.251 3.423.535
Va sentir 28.454 5.591.589
Plateau 30.913 3.178.712
Rivers 11.077 5.185.400
Sokoto 25.973 3.696.999
Tarava 54.473 2.300.736
Yobe 45.502 2.321.591
Zamfara 39.762 3.259.846
Territori de la Capital Federal 7.315 1.405.201

Geografia[editar]

Les principals ciutats inclouen a la capital Abuja, l'anterior capital Lagos, Abeokuta, Port Harcourt, Kano i Bènin City.

Nigèria està situada en l'oest d'Àfrica en el golf de Guinea i té una superfície total de 923.768 km²,[2] lo qual el convertix en el que fa trentadós país més gran del món (despuix de Tanzània). És comparable en tamany a Veneçuela i al voltant del doble de Califòrnia. Compartix un 4.047 quilómetros de frontera, 773 en Bènin, 1.497 en Níger, 87 en Chad, 1.690 en Camerun i té una costa d'al voltant de 853 km.[3]

Els rius principals de Nigèria són el Níger i el Benue que convergixen i desemboquen en el delta del Níger, el més gran del món. El relleu de Nigèria està dominat per les valls d'estos rius en forma de "Y", la plana costera està formada pels aportes fluvials i la seua amplària varia entre els 20 i els 100 km, cap al nort el terreny va descendint en direcció a la regió Sahariana i al llac Chad, que es troben a soles a 250 m d'altitut i les vores de la qual constituïxen una regió pantanosa. El punt més alt de Nigèria és Chappal Waddi en 2.419 m, ubicat en el surest, prop de la frontera en Camerun, més al Nort sorgix l'altiplà de Bauchi, de caràcter granític, que enllaça en el gran sistema d'altiplans de Níger i Chad i que en alguns dels seus punts com els montanyes Murchison, superen els 2.000 metros.

Clima[editar]

Nigèria té un clima càlit en escassa amplitut tèrmica anual. En la franja costera es produïxen selves plujoses intenses que oscilen entre els 2.000 I els 4.000 mm anuals; l'atmòsfera és molt humida. Cap a l'interior les precipitacions varen disminuint (Kaduma, 1.227 mm). En l'extrem nort, les pluges no solen superar els 600-700 mm (Katsina, 710 mm).

Ecologia[editar]

Els biomes dominants en Nigèria són la sabana, en el nort i centre, i la selva umbròfila, al sur.

Segons WWF, les principals ecorregions de sabana de Nigèria són la sabana sudanesa occidental, en el nort, i el mosaic de selva i sabana de Guinea, en el centre del país. L'extrem nordest està ocupat per la sabana d'acàcies del Sahel i, a la vora del llac Chad, la sabana inundada del llac Chad; a esta última ecorregió pertany també l'aiguamoll de Hadejia-Nguru, en la confluència dels rius Hadejia i Jama'are, en el centre-nort del país. En el massiç de Manara, en la frontera en Camerun, es troba el mosaic del massiç de Manara.

Les selves del sur de Nigèria es classifiquen, d'est a oest, en selva de la cordillera de Camerun, en la cordillera de Camerun, en la frontera en eixe país; selva costera del Cross-Sanaga i Bioko, entre el riu Cros i la frontera en Camerun; selva de transició del Cros-Níger, entre els rius Cros i Níger; selva pantanosa del delta del Níger, i selva de terres baixes de Nigèria, entre el riu Níger i la frontera en Bènin.

La major part de la costa de Nigèria s'enquadra en el manglar d'Àfrica central, i la diversitat ecològica del país es completa en la pradera de montanya del mosaic de selva i pradera de l'altiplà de Jos.

Economia[editar]

Des que en els anys 60 fon descobert petròleu, l'economia nigeriana va passar de ser agrícola i de pasturage, a industrial. En 15.600 millons de barrils en reserves de cru i més de 3 millons de m/3 de gas natural, és un dels països africans que més s'han desenrollat. No obstant, la forta dependència del petròleu i que est es trobe en mans d'empreses estrangeres, fa que existixquen greus desigualtats socials, mentres la majoria dels nigerians viu en menys d'un dólar al dia, el saló del tro del rei és d'or comprat en els diners del petròleu. La balança de pagaments és positiva gràcies a l'exportació de cru que es conduïx a través de gasoductes des de l'interior fins als ports de l'Atlàntic. Destaca també l'indústria petroquímica, d'automòvils i les refineries. En quant al restant de l'activitat productiva, a soles té certa importància el cacau, al qual es destina el 50% del sol cultivable i que va dirigit en la seua integritat a l'exportació. L'agricultura i la ganaderia ocupen al 50% de la població pero apenes si pot abastir la pròpia demanda interna.

Demografia[editar]

Evolución demogràfica entre 1961 i 2003.

Nigèria, el país més poblat d'Àfrica conta en aproximadament un quint de la població del continent. Encara que manco del 25% dels nigerians viuen en assentaments urbans, al manco existixen 24 ciutats en població major a 100.000 habitants. La varietat de costums, idiomes i tradicions donades pels 250 grups ètnics que coexistixen en Nigèria li donen al país una gran diversitat. El grup ètnic dominant de la regió nort és el Hausa-Fulani, dels quals una gran majoria són musulmans. Atres dels grups ètnics importants d'eixa zona són els Nupe, Tiv, i Kanuri.

L'ètnia Yoruba predomina en el sur. Més de la mitat dels Yorubes són cristians i prop d'un quart, musulmans. El restant, majoritàriament seguixen creences tradicionals. El grup predominantment cristià Igbo és el grup ètnic més gran del surest. La majoria són catòlics romans, encara que els anglicans, pentecostals i atres denominacions evangèliques també tenen importància.

Les comunitats Efik, Ibibio, Annang, e Ijaw (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població en l'àrea. Persones en diferents idiomes, generalment es comuniquen en anglés, encara que el coneiximent de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són el Hausa, Yoruba i Igbo. En els últims anys va hi hagueren esporàdics chocs entre grups cristians i musulmans, particularment en el nort del país, on hi hagué pressió per a introduir la llei islàmica Sharia.

Mapa llingüístic de Bènin, Nigèria i Camerun

Encara que Nigèria conta en una sifra d'emigrants relativament baixa, mils de persones deixen el país cada any, tenint com a destí principal l'Unió Europea.

Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha segut l'esforç de l'Organisació Mundial de la Salut per a erradicar la poliomielitis del planeta. El nort de Nigèria fon la localisació de la mitat de tots els casos de poliomielitis registrat l'any 2003, pero els clergues musulmans han protestat repetidament contra la vacuna com un esforç per part dels occidentals d'esterilisar a les chiquetes musulmanes. El programa nacional de vacunació fon suspés en diversos estats en agost del 2003, i la malaltia casi es va quintuplicar (119 casos en el primer quart de l'any 2004 contra 24 casos en el 2003). Per a maig del 2004, es reportà que la poliomielitis s'havia propagat des d'allí a moltes atres nacions africanes les quals prèviament havien segut declarades lliures d'eixa malaltia. El 18 de maig, l'estat de Kano acceptà reprendre els programes de vacunació utilisant vacunes creades en Indonèsia.

En l'any 2007 Nigèria conta en una població de 135.000.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 5.45 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 258.100.000 d'habitants,[4] lo qual portarà greus conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).

Cultura[editar]

Bronze Benet del Museu del Louvre

La personalitat més destacada de l'àmbit cultural nigerià és el multi-instrumentiste, compositor i activiste dels drets humans Fela Kuti (1938 - 1997).

Cine[editar]

Nollywood és l'indústria de cine de Nigèria i és la tercera més gran en el món, darrere de Hollywood i Bollywood.[5] Les películes nigerianes són el víncul entre les comunitats nigerianes estrangeres i la seua terra natal. El resultat d'este fenomen, que apenes té una década, ha significat la creació de més de 600 películes anualment colocant a Nigèria entre les nacions que més cantitat de películes produïxen en tot el món,[6] més de 7.000 títuls en 13 anys.

Deports[editar]

La millor participació de Nigèria en els Jocs Olímpics fon en Atlanta 96. Se sospita que les seleccions sub 20 i sub 23 de fútbol de Nigèria utilisen jugadors majors que eixes edats. Açò a causa del pèssim sistema d'inscripció al nàixer.

Referències[editar]

  1. . Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu. Consultat el 24/07/2008.
  2. [https: / / www.cia. gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.Html orde - Espai]
  3. CIA World Factbook. Tinga's en conte que les costes, fronteres sobre la base de rius o característiques naturals, són fractals, la llongitut de la qual és imprecisa i depén de la convenció de medició adoptat.
  4. GeoHive - Population prospects
  5. Oguine, 2004
  6. (Larkin, 2005, p.1)

Bibliografia[editar]

  • ICOM,Xàrcia List, International Council of Museums [1]
  • Fabio Maniscalco, Archaeological Looting and the Protection of Cultural Property in Nigèria, in "Web Journal on Cultural Patrimony", vol. 1, 2006 [2]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue