Normalisació

La normalisació (també denominada estandardisació) és el procés d'elaborar, aplicar i millorar les normes que s'ampren en distintes activitats científiques, industrials o econòmiques, en la finalitat d'ordenar-les i millorar-les. Per la seua banda, la Societat Americana per a Proves i Materials (ASTM), definix l'estandardisació com el procés de formular i aplicar regles, per a una aproximació ordenada a una activitat específica, per al benefici i en la cooperació de tots els involucrats.

Segons el ISO (International Organization for Standardization), la normalisació és l'activitat que té per objecte establir, davant problemes reals o potencials, disposicions destinades a usos comuns i repetits, en la finalitat d'obtindre un nivell d'ordenament òptim en un context donat, que pot ser tecnològic, polític o econòmic.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) diu que la paraula normalisació és l'acte i efecte de normalisar.

Objectius[editar | editar còdic]

La normalisació perseguix fonamentalment tres objectius:

Simplificació: es tracta de reduir el número de models i de normes, per a quedar-se únicament en els més necessaris.
Unificació: es tracta de permetre els intercanvis i les comparacions a nivell internacional.
Especificació: es perseguix evitar errors d'identificació, creant un llenguage clar i precís.

Les elevades sumes de diners que els països desenrollats invertixen en els organismes normalisadors, tant nacionals com a internacionals, és un indici o una prova de l'importància que es dona ad esta qüestió.