Idioma noruec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Noruec»)
Saltar a: navegació, buscar
Noruec
Norsk
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Noruega
Regió: Escandinàvia
Parlants: 5 millons
Rànquing:
Família: Indoeuropea

  Germànic
   Escandinaves
    Noruec

estatus oficial
Llengua oficial de: Noruega (Bokmål i Nynorsk)
Regulat per: Bokmål i Nynorsk:

Norsk språkåd
Riksmål:
Norsk Akademi for Sprog og Litteratur

còdics de la llengua
ISO 639-1 no, nb, nn
ISO 639-2 nor, nob, nno
ISO/FDIS 639-3 nob, nno nor, nob, nno
SIL NRR, NRN
Extensio del noruec.png
vore també: llengua

El noruec (norsk [nɔʂːk]) és una llengua nòrdica parlada principalment en Noruega, a on és llengua oficial. Junt en el suec i el danés, el noruec forma un continuum de variants regionals i locals major o menorment inteligibles mutuament.

Estes tres llengües escandinaves continentals, junt en les dos llengües insulars (el feroés i el islandés) i atres idiomas ya extintos, constituïxen lo que se coneix com llengües nòrdiques (també dites germàniques septentrionals o escandinaves). El feroés i el islandés ya no son mutuament inteligibles en el noruec en la seua forma parlada, ya que el escandinau continental diferix considerablement d'elles.

Segons la llei i la politica del govern, n'hi han dos formes oficials e noruec escrit - bokmål [ˈbuːkˌmɔːl] (literalment: "llengua del llibre", "llengua lliterària") i nynorsk [ˈnyːˌnɔʂːk] (lliteralment: "nou noruec"). El Consell Llingüístic Noruec recomana el us de els térmens “noruec bokmål” i “noruec nynorsk”.

No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la classe urbana mija i alta de Noruega oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants estrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.

Des del sigle XVI fins al sigle XIX, el danés fon la llengua escrita estàndar de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i l'història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fundir el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.

Els noruecs son educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquest del any 2005 indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Oer lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen mes al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml son mes comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els idalectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política.

El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, els ciutadans dels països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de la seua propia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació.

Vore[editar]

Vínculs externs[editar]

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis