Oli d'oliva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal d'us principalment culinari. S'obté del frut de l'olivera (Olea europaea), denominat oliva.​ Casi la tercera part de la polpa de l'oliva és oli. Per esta raó, des de l'antiguetat s'ha extret fàcilment en una simple pressió eixercida per un molí. En Espanya, les instalacions a on s'obté l'oli reben el nom d'almàssera, trull o mola.​ L'oli d'oliva també s'utilisa per a usos cosmètics, medicinals, religiosos i per a les llànties d'oli.

L'oliva no se sol menjar crua per l'amargura del seu sabor (principalment deguda a la presència de composts fenòlics). Este sabor es reduïx molt aplicant diversos processos de macerat. No obstant el 90 % de la producció mundial d'olives s'utilisa en produir oli.

Històrica i culturalment ha segut un producte molt lligat a l'àrea del Mediterràneu.​ Hui tan sol un 3 %​ de la producció mundial es realisa fòra de l'àrea mediterrànea. Espanya produïx casi la mitat de l'oli d'oliva de tot lo món,​ seguida per Itàlia i Grècia. Estos tres països acaparen les tres quartes parts de la producció mundial.

L'oli s'extrau d'olives madures d'entre sis i huit mesos, quan contenen la seua màxima cantitat d'oli, lo que sol ocórrer a finals de la primavera d'hivern. Les olives se someten a una primera pressió en l'objecte d'extraure el seu suc. La calitat de l'oli depén en gran mesura del processat posterior. Per esta raó, els productors vigilen estos passos en sum conte. La calitat de l'oli d'oliva es juja per les seues propietats organolèptiques i pel seu contingut d'àcits grassos lliures. Existixen regulacions en l'Unió Europea sobre les classificacions de l'oli en sis categories, en funció de la concentració d'àcits grassos.​

Cal distinguir el cultiu oliver i el seu estudi científic (denominat olivicultura) de l'extracció de l'oli d'oliva i el seu estudi (denominat eleotècnia, del grec elaion, que significa oli). Més en general, l'eleotècnia és la ciència que estudia l'extracció d'olis vegetals de qualsevol orige, com pot ser el mateix oli d'oliva, el de girasol, el de cacau, el de palma, etc.

Hui l'oli d'oliva es comercialisa envasat en botelles (de cristal o plàstic), aixina com en bidons protegits de la llum.

Oli d'oliva valencià[editar]

El Consell Regulador de la Denominació d'Orige Protegida "Oli de la Comunitat Valenciana", en sèu en Sogorp, és l'orgue encarregat d'informar als consumidors sobre les bondats dels olis produïts en el Regne de Valéncia. El Consell distinguix huit zones en les que se cultiven varietats autòctones que no es produïxen en atres llocs, això els fa olis ùnics:

  • Maestrat
  • Plana Alta-Alcalatén
  • Serres d'Espadà i Calderona
  • Serrania del Túria-Ribera del Magre
  • Utiel-Requena-Vall d'Ayora
  • Maciç del Caroig-Vall d'Albaida
  • Montanya d'Alacant i Vinalopó

Les varietats autòctones Serrana Espadà i Blanqueta són les més comunes en els olis amparats per la Denominació d'Orige Protegida. En la Comunitat Valenciana se troben varietats úniques i autòctones, que habitualment sols se troben en terres valencianes i en terres pròximes:

  • Serrana Espadà
  • Canetera
  • Cuquillo
  • Sevillenca
  • Blanqueta
  • Farga
  • Empeltre
  • Sollana
  • Rojal
  • Nana
  • Arbequina Callosina
  • Lluneta Cornicabra
  • Morruda
  • Borriolenca

i atres més minoritàries.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]