Organisació territorial d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Comunitats Autònomes d'Espanya.
Mapa de tots els municipis d'Espanya i Portugal

L'organisació territorial d'Espanya, un Estat autonòmic, està basada en lo que indica l'artícul 2 de la Constitució de 1978, que declara "l'indissoluble unitat de la Nació espanyola" i "garantisa el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles".[1]

Este artícul està desenrollat pel Títul VIII sobre l'organisació territorial de l'Estat, l'artícul del qual 137 establix:

L'Estat s'organisa territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constituïxquen. Totes estes entitats gogen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos.
Artícul 137 de la Constitució espanyola de 1978.[2]

Despuix dels pactes autonòmics de 1981 i 1992, Espanya es vertebra en 17 comunitats autònomes, incloent una comunitat foral, i dos ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma està formada per una o vàries províncies fins a un total de 50 en tot el territori nacional. A la seua volta, cada província està dividida en un número variable de municipis que en tota Espanya sumen un total de 8118.[3]Els municipis són les entitats territorials bàsiques en l'organisació territorial d'Espanya.

Existixen atres entitats territorials en personalitat jurídica que consistixen en agrupacions de municipis (comarca mancomunitat de municipis) o en entitats de ranc inferior al municipi, conegudes com entitats locals menors.

Judicialment, l'Estat es dividix en Municipis, Partits Judicials, Províncies i Comunitats Autònomes. Un partit judicial pot estar compost per varis municipis. Esta distribució s'establix en la Llei 38/1988, de 28 de decembre, de demarcació i planta judicial.

Les 17 comunitats autònomes són: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Mancha, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrit, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, País Vasc, Principat d'Astúries, Regió de Múrcia i La Rioja. A estes s'afigen Ceuta i Melilla com a ciutats autònomes, i també uns determinats territoris situats en el nort d'Àfrica coneguts com a places menors de sobirania, que són les Illes Chafarinas, Illa de Alborán (encara que pertany a Andalusia), Illes Espígols i el Penyó de Vélez de la Gomera. Estos territoris són administrats directament pel govern espanyol des de Madrit. Com a curiositat també existix un municipi cridat Llivia pertanyent a la província de Girona, Catalunya, que està rodejat en la seua totalitat per territori francés.

Principis de l'administració territorial[editar]

  • Principi d'autonomia: la Constitució dota d'autonomia a estos ents, pero l'Estat és l'únic sobirà. Les Comunitats autònomes tenen potestats llegislatives i autonomia política dins de les seues competències i territori. L'administració local té facultat per a la gestió dels seus interessos, pero no té capacitat llegislativa.
  • Principi de participació democràtica: les institucions s'elegixen a través de eleccions democràtiques per sufragi universal, lliure, secret i directe.
  • Principi d'autonomia financera: els ents territorials dispondran dels mijos suficients per a l'eixercici de les funcions que la llei els atribuïx i es nutrixen de tributs propis i de la seua participació en tributs de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
  • Principi de solidaritat: l'Estat deu garantisar la realisació principi de solidaritat, establint un equilibri econòmic adequat. Per a això es crea el Fondo de Compensació Interterritorial, dotat en els Presuposts Generals de l'Estat i que es vincula a proyectes que promoga el creiximent de la renda.
  • Principi d'estat unitari: el model d'estat autonòmic és una mescla entre els models d'estat integral republicà francés i estat regional italià. En l'estat unitari la sobirania residix en el poble espanyol i no és divisible, i és l'Estat el que té el poder econòmic i les competències en política exterior i de protecció del territori nacional.
  • Principi d'unitat econòmica: tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori nacional. Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculisen la llibertat de circulació i establiment de persones i bens en el territori.

Vore també[editar]

Notes[editar]

Plantilla:Llistaref

  • «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 2»
  • «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 137»
  • Datos del registro de Entidades Locales Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas
  • Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Organisació_territorial_d%27Espanya&oldid=116813»