Pagell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El pagell (Pagellus erythrinus) és un peix de la família dels espàrits, molt comú en la mar Mediterrànea.

Morfologia[editar]

Té un cos ovalat i esclafat lateralment. En el cap té una boca molt menuda i uns ulls de menor tamany que els d'atres peixos del mateix gènero, sent la boca major que el diàmetro de l'ull​ -açò ho distinguix d'atres espècies del gènero-. És de color gris en una tonalitat roja sobretot pel llom. Mai en bandes ni rallat, encara que poden aparéixer-li bandes quan està esglayat.

Un eixemplar típic pot medir entre 1 i 3 dm. de llongitut, pero s'han descrit casos d'adults que alcancen els 6 dm. i 3,2 kg.​ Presenta una dotzena d'espines en l'aleta dorsal i unes 3 espines en l'aleta anal.

Biologia[editar]

Es distribuïx per la costa est de l'oceà Atlàntic des de la mar del Nort fins a Cap Vert, està present en els archipèlecs de Canàries, Azores i Madeira, sent típic també de tota la mar Mediterrànea.​

Es troba des d'aigües molt propenques a la vora, en diversos tipos de fondo -roques, grava, arena o algues- a on sol viure en chicotets grups, encara que en hivern es desplaça a aigües profundes de fins als 200 m. de profunditat en el Mediterràneu o els 300 m. en l'Atlàntic.

El pagell és hermafrodita seqüencial protògin, passant els seus dos primers anys de vida reproduint-se com una femella, per a partir del tercer any ser un mascle quan superen uns 17 cm. de llongitut.

És un peix omnívor, pero s'alimenta preferentment d'animals, com a chicotets peixos i invertebrats de la zona bentònica.

Peixca[editar]

És un peix popular en els països del Mediterràneu, en una delicada carn blanca, en important presència en els mercats, encara que d'un preu intermig. Se sol peixcar en ret o en ham.

Enllaços externs[editar]