Palau Municipal de Villena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Palau de Villena

El Palau Municipal de Villena va ser edificat per Pedro de Medina a principis del sigle XVI per a domicili dels beneficiaris magistrals de l'iglésia de Santiago (casa abadia).

Va ser alienat en l'any 1576 pel  capítul eclesiàstic, i adquirida pel Consell de la Ciutat per a utilisar-les com a Cases Consistorials.

La valoració de l'edifici ve donada pel seu caràcter renaixentista, de clara impronta en la frontera, en dos de les seues finestres i en el pati de doble galeria en escala incorporada.

Descripció[editar]

Pati interior del Palau Municipal de Villena
Frontera del Palau de Villena

La portada, blasonada en l'escut de la ciutat mantengut per tenants i emmarcat per una orla de temes zoomòrfics i florals, seguix l'esquema serlià d'orde dòric en  pedestals i frontó triangular.

En l'interior de l'edifici destaca el pati en arcs carpanells sobre columnes toscanes, discs en els carcanyols i cassetons en l'intradós.

Història[editar]

La seua construcció s'atribuïx a Jacobo Florentino, escultor que havia treballat en Miquel Àngel en Florencia i que, més tart va treballar en Granada, i Múrcia, morí en Villena en l'any 1526. Tampoc es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell en la catedral de Múrcia.

En l'any 1707 l'arquitecte Cosme Carreras va intervindre en l'edifici deixant l'impronta barroca en la finestra de la frontera del front esquerre.

En l'any 1963 es va ampliar la frontera en la part superior per a crear un tercer pis, al mateix temps que es va restaurar el pati. Va ser declarat Monument historicoartístic en l'any 1968.

En l'actualitat alberga gran part de les dependències de l'Ajuntament de la ciutat, aixina com el Museu Arqueològic José María Soler.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]