Palau d'Ayora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Entrada al Palauet d'Ayora, Valéncia

El Palau d'Ayora, més conegut com a el Palauet d'Ayora, es troba en el districte d'Algirós de Valéncia, dins de l'històric jardí d'Ayora.

Història[editar]

Fon construït a finals del sigle XIX, entre el anys 1899-1990 com a una vila de descans en la zona suburbana de la ciutat, realisat per a Josep Ayora segons proyecte de Pelegrí Mustieles


Descripció[editar]

El Palauet d'Ayora s'assenta sobrealçat en la zona nort del jardí, obtenint una terraça en alçada que se tanca en una balustrada i rodeja a l'edifici, el desnivell se salva mediant una escalinata en la frontera principal que dona accés al palau.

Es tracta d'un edifici quadrangular compost de planta baixa, planta noble i àtic baix la coberta, en una torre quadrada en la part central obrint en cada un dels seus costats dos arcs de mig punt.

La coberta es a quatre aigües i presenta una cúpula que adopta forma bulbosa en teula rossejada. Les fronteres presenten els tous emmarcats presentant varis models segons la categoria de portes o finestres, els tous que se disponen en l'àtic baix coberta són rectangulars apaïsats entre panys ceràmics en motius geomètrics. Les fronteres combinen bicromia en pilastres de pedra natural i panys de rajola roja. Destaquen la frontera principal i l'atrassera per el seu remat de frontó curve, en la frontera principal alberga l'image de mercuri baix la que apareix la data de realisació de l'edifici.

Els tous de la planta noble d'estos dos fronteres presenten un pitral balustrat, mentres que en les fronteres laterals únicament està el central.

En la década dels huitanta l'edifici és destinat a Guarderia Infantil i Secció de Policia Municipal. Se conserva la claraboya central de ferro i vidre en diversos colors en algunes pintures decoratives, l'escala està realisada en marbre i fusta.

El conjunt voltat presenta parts originals i la zona de jardí mes alluntada de la casa es la que millor conserva la vegetació original, no obstant la zona més propenca solament conserva alguns dels arbres originals, com les palmeres que flanquegen el camí d'accés al palauet.

Jardí[editar]

El jardí presenta arbres centenaris i de gran tamany que obsequien innumerables ombres. Està fragmentat per numerosos massiços i encanyiçades que permeten camins sinuosos, places triangulars, redones, eixecutades en terra i voretats en rodeno.

El jardí s'estén cap al sur de l'edificació i està dividit en tres seccions mediant murs i reixes de fil. La primera volta al palauet i presenta arbres originaris. La segona forma un espai rectangular a on han segut instalats jocs infantils i també subsistixen arbres originaris, tals com: plataners, falses acàcies, tarongers, llimeres... i cobrint els murs, una magnifica hedra. La tercera part, la més ampla, es rica en diversitat d'espècies vegetals i s'estén formant un ampli rectàngul tancat per altes tapies d'obra mixta de pinyonat carejada i rajola.

En les seues quatre cares han segut oberts accessos independents que se tanquen en portes de ferro forjat. En la part central se troben dos amples glorietes, una de les quals està proveïda de bancs d'obra recoberts en ceràmica vidriada, al costat està situada la zona de rosers en pèrgoles metàliques, i molt prop se troba el massiç de vells magnolies. Al fondo, també se situa una placeta irregular a on se troba una font publica de principis de sigle en ferro fos en una columna de capitell jònic, en un escut de la ciutat.

Este Jardi se caracterisa per l'extremada varietat d'espècies vegetals en numerosos eixemplars, autòctons i exotisme que li dona cert caràcter de jardí botànic. Entre les numeroses espècies d'arbres i plantes que se poden contemplar destaquem: acàcies i falses acàcies, eucaliptus, pins canadienses, palmeres, llimeres, tarongers, magnolies, ficus, llorers, teues, pites, hibiscus, baladre, mimoses, bambú, esparregueres, buganvillas, rosers, ... etc.

Vore també[editar]