Palau d'Herbers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Castell-Palau d'Herbers

El Palau d'Herbers o Castell-Palau d'Herbers és una casa-palau que està situada en el poble d'Herbers, en la comarca dels Ports (Comunitat Valenciana). Pertanyent al Baró d'Herbers, està situat en la part més alta del poble, des d'a on domina tota la vila i gran part del terme. Este edifici s'atribuïx al sigle XIV per les seues merles i finestres gòtiques, aixina com per les característiques de la seua frontera, encara que ha patit diferents modificacions en sigles posteriors.

Descripció[editar]

Es tracta d'una casa nobiliària construïda en el sigle XIV, tota de pedra que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerlats. Sobre la porta d'entrada, en arc de mig punt dovellat en pedra, es manté l'escut d'armes en huit casernes i corona perfilada, corresponent a l'estirp dels senyors que varen fundar la noble casa, la família Ram de Riu, qui va contar en un important personage, especialment en les Guerres Carlines, que va ser el baró d'Herbers.

Sobre la porta, també hi ha una balconada del sigle XVI i a la dreta d'esta, dos amplis finestrals gòtics bessons. Al costat de la esquerra de la balconada, una finestra quadrada en reixa de trama forjada del sigle XVI, i damunt atra més chicoteta de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa.

Frontera principal del Palau d'Herbers

En l'interior del castell, el vestíbul de l'entrada, dona a una escala principal en forma d'àngul que ocupa tot el front. A la seua dreta es troba un ampli celler en els seus jagantescs tonells encaixats; a l'esquerra queda atra escala que conduïx a les estàncies.

En el primer pis estaven les habitacions dels senyors i en la planta baixa hi ha dos calabossos, la 'nevera', els cellers i el trull.

En el primer i únic replà s'unixen dos llindars de pedra llaurada: el primer dona pas a una habitació que reflectix els molt variats usos als que va ser destinada; pel segon, passant per una molt grossa porta d'ennegrida fusta, es penetra en la masmorra del castell, a on es poden apreciar moltes inicials i noms en dates i creus, destacant una per la seua grandària corresponent al dia 29 de març de 1762.

Pujant l'escala principal, s'accedix a un espayós saló en el qual destaquen dos arques de afiligranada talla que recorda els fins traços ogivals persistents en l'edifici. En este saló, segur destinat a múltiples recepcions, recauen diferents portes que conduïxen a numeroses dependències distribuïdes pel castell. Vestigis i retrats pintats recorden l'estirp dels antics habitants en ambients de sigles passats.

Història[editar]

Els Garcés hagueren de construir molt pronte la seua casa forta, encara que a soles fora com a símbol de senyoria i residència quan els senyors es trobaven en el lloc. Es tracta del castell que varen intentar destruir els vassalls en l'any 1325.

Cinc famílies varen ostentar el títul de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Posteriorment els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títul dels anteriors en l'any 1380. Varen arribar més tart per matrimoni els Valls, que es varen trobar finalment en els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títul de Baró d'Herbers.

Destaca entre estos últims Rafael Ram de Viu i Pueyo, alcalde-corregidor de la ciutat de Valéncia i important militar en la Guerra de l'Independència espanyola i la Primera Guerra Carlina.

Enllaços externs[editar]