Palau de Mossén Sorell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Archiu:Dibujo del Palacio de Mosen Sorell.jpg
Dibuix del Palau de Mossén Sorell

El Palau de Mossén Sorell, estava situat en l'actual plaça de Mossén Sorell, en el Barri del Carme de Valéncia.

Descripció[editar]

Constava d'un cos central que se obria per mig de grans finestrals gòtics. La part superior de la fachada s'arrematava per mig d'una serie d'arcs típics de l'arquitectura valenciana.

Archiu:Dibujo del interior del Palacio de Mosen Sorell.jpg
Dibuix del pati interior del Palau de Mossén Sorell

En tota seguritat no diferiria de les grans  mansions de la burguesia valenciana del sigle XV. A un extrem d'eixe cos s'obria la portada principal que donava accés a un pati. Al seu costat s'alçava atre cos d'edifici de menys alçada.

Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el sigle XVII.

Un quadro del pintor Vicent Poleró, existent en el Museu de Belles Arts Sant Pio V, nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu.

Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)

Podem saber també com foren les portades de l'entrada i de la capella. La primera, en preciós arc conopial, alfiz, escut familiar i llegenda en les senderes se troba situada en la frontera de la Galeria Parmegiani de Regi (Italia).

La segona, molt més rica que l'anterior, es resol en un gòtic florit molt pur en llegendes en les senderes i el tema de l'Anunciació en el fris. El grup se compon de l'arcàngel Gabriel, a la dreta la Verge i en lo alt l'Esperit Sant. Esta portada, com l'anterior, fon treta de Valéncia i venuda al Museu del Louvre de Paris a on, en l'actualitat, s'afirma, existix.

Història[editar]

El vell edifici, començat a construir per Mossén Tomás Sorell i Sagarriaga, fallit en l'any 1491, passà a mans del seu nebot Bernat Sorell que continuà les obres mampreses, entre elles el gran saló, ya citat.

Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per Albalat dels Sorells per la família propietaria.

Incendi del Palau de Mossén Sorell (1878), dibuixat per Asenjo

Pleits entre familiars, a partir del sigle XVIII, per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any 1851 la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf Antoni Pasqual i Abat que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any 1876 de la Societat Ateneu Cassino Obrer.

El 16 de març de l'any 1878 se declarà en l'edifici un incendi, ardint totalment, després de lo qual se procedí al derrocament de les enrunes.