Palau del Marqués de Benicarló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Casa del Marqués de Benicarló

La Casa del Marqués de Benicarló o Palau del Marqués de Benicarló, és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de Benicarló, (Província de Castelló), declarat Be d'Interés Cultural en l'any 2007, per la Generalitat Valenciana, en la categoria de Monument.

Història[editar]

Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el sigle XVIII el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any 1776, l'Orde de Montesa, va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa.

La casa, en el transcurs del temps, ha tengut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any 1905, Casa del Marqués, per haver-hi obtengut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló.

Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de l'any 1868

En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.

Arquitectura[editar]

Porta de la Casa del Marqués de Benicarló

Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que dona a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, en un jardí en la part posterior.

La frontera principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresol, pis principal i segon pis.

La porta, en llinda i brancals de pedra en una senzilla moltura, està rematada per un escut en les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dos obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una capella chicoteta, a la dreta; i damunt, dos balcons chicotets.

Escut del Marqués de Benicarlo

Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica.

En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari.

En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del sigle XVIII, en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada

Bibliografia[editar]

  • Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX (en castellà). Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000. 
  • Clares, Yolanda «La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 327, Del 7 al 20 decembre 2009.
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8. 
  • Maura, Jordi; Mir, Patricia «Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 278, Del 24 decembre 2007 al 6 giner 2008.
  • Oms, Noemí «El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Vinaròs News, núm. 309, Del 16 al 29 març 2009.
  • Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana (en castellà). Valéncia: Federico Doménech, 2004.  

Vínculs externs[editar]