Paleolític

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El Paleolític [periodo prehistòric] és el més antic dels periodos prehistòrics, és anterior al mesolític, i es caracterisa per la fabricació i utilisació de ferramentes de pedra tallada, la pràctica de la depredació (caça, peixca i recolecció), el nomadisme i l'aparició de les primeres manifestacions artístiques, com són les pintures rupestres i les escultures de pedra o os.

El Paleolític (del grec παλαιός, palaiós: ‘antic’, i λίθος, lithos: ‘pedra’) significa etimològicament pedra antiga, terme creat per l'arqueòlec John Lubbock en l'any 1865 en contraposició al de Neolític (pedra nova). És el periodo més llarc de l'existència del ser humà (de fet comprén un 99 % del mateix) i s'estén des de fa uns 2,59 millons d'anys (en Àfrica)​ fins a fa uns 12.000 anys. Constituïx, junt en el Mesolític/Epipaleolític (fases de transició) i el Neolític, l'anomenada Edat de Pedra, denominada aixina perque l'elaboració d'utensilis lítics ha servit als arqueòlecs per a caracterisar-la (en oposició a la posterior Edat dels Metals).

Encara que esta etapa s'identifica en l'us d'útils de pedra tallada, també es varen utilisar atres matèries primeres orgàniques per a construir diversos artefactes: os, asta, fusta, cuiro, fibres vegetals, etc. Durant la major part del Paleolític inferior les ferramentes lítiques eren grosses, pesades, rústics i difícils de manejar, pero a lo llarc del temps es varen fer cada volta més llaugeres, menudes i eficients. L'home del Paleolític era nómada, és dir, la seua vida estava caracterisada per un desplaçament continu o periòdic (estacional).

Enllaços externs[editar]