Panteó d'Agripa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
El Panteó

El Panteó d'Agripa o Panteó de Roma és un temple circular construït en Roma a començaments del Imperi Romà dedicat a tots els deus (la paraula panteó vol dir temple de tots els deus). En la ciutat se li coneix popularment com La Rotonda, d'ahí el nom de la plaça en que se troba.

El Panteó d'Agripa[editar]

Inscripció
Interior
M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT
Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer

Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el sigle XX se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

Els rests descoberts a finals del sigle XIX nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.

També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era l'oficial de l'edifici, i que l'intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es dir, Jules Cèsar divinisat.

L'edifici patí mals per un incendi en l'any 80, dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en l'any 110.

El Panteó reconstruït per Adrià[editar]

Planta

En temps d'Adrià l'edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. Encara que no se sap en certea qui fon l'arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.

Se canvià l'orientació respecte del panteó precedent, ya que se colocà la frontera principal cap al nort. L'edifici quedà compost per una columnata a modo de pronaos, una amplia cella redona i una estructura prismàtica intermija. El gran pronaos i l'estructura d'unió en la cella ocuparen per complet l'espai del temple anterior, mentres que la rotonda fon construïda entre l'espai de la plaça augustea que separava el panteó de la basílica de Neptú. Davant del temple s'edificà una plaça portificada en tres dels seus costats i pavimentada en lloses de travertí.

Característiques[editar]

L'inserció d'una ampla sala redona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una innovació en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una revolta s'havia utilisat per la mateixa época en les grans sales termals, pero era una novetat gastar-ho en el temple. L'efecte de sorpresa al creuar l'umbral de la porta devia ser notable.

La construcció d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor circular, era típic de l'arquitectura de l'época. S'observa en la Vila Adriana en Tívoli, en les térmes d'Agripa, les térmes de Caracalla, i en general en les sales dels primers temps del imperi. Els carcanyols no se generalisarien fins una época més tardia, en temps de Dioclecià.

L'espai intern de la rotonda està constituït per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre té una altura igual al ràdio, i l'altura total és igual al diàmetro, per lo que se pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. El diàmetro de la cúpula és de 43,44 m (150 peus), lo que la convertix en la major cúpula de fàbrica de l'història. La cúpula de la Basílica de Sant Pere fon construïda una miqueta més chicoteta per respecte a esta.

Simbolisme[editar]

El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior.

Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El món suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.

Panoràmica del Panteó per dins

Enllaços externs[editar]

Commons