Paterna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Palau dels Comtes de Villapaterna, sèu de l'Ajuntament

Paterna, municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, està situat al nort-oest de la comarca de L'Horta Oest a 5 quilómetros al nortoest de la capital, Valéncia, i en la ribera esquerra del riu Túria. La seua població en l'any 2018 era de 69.156 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la província de Valéncia.

Geografia[editar]

El seu clima és clima mediterràneu àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia.

Barris i pedanies[editar]

Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, Terramelar, Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.

Història[editar]

Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els ibers, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.

La documentació relativa a l'arribada dels romans es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per lo que es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana.

En febrer de l'any 2009 l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els sigles I i III, que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[1]

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica del rei Jaume I d'Aragó en terres paterneres. Segons el Llibre del Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els sigles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el sigle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Sogorp.

L'expulsió dels moriscs va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el Antic Règim, la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en 1769 es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per paludisme. En el sigle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües (1866), es construïx una nova seu per a l'ajuntament (1881) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de 1888), formant part de la llínea Valéncia-Llíria, que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en chalets i vivendes per a la burguesia de Valéncia, i un quarterament militar per a la seua protecció.

La creació del Polígon Font del Picher, ya en el sigle XX, va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.

Demografia[editar]

Paterna en al voltant de 3.505 habitants en 1900. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.

El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En decembre de l'any 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)

La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000
3.509 3.781 5.042 6.353 10.008 11.724 16.951 22.944 34.425 42.855 47.498
2005 2006 2007 2008 2018
54.560 57.343 59.043 61.941 69.156

Estadística demogràfica 2004[editar]

  • Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
  • Variació població 2000-2004: 7,7%
Immigració per continents a Paterna
Lloc Total  %
Europa 965 44,8
Àfrica 414 19,2
Amèrica 663 30,8
Àsia 108 5,0
Oceania 3 0,1
Total 2.153 4,6
Població per nuclis urbans
Nucli Hòmens Dones Total
Núcleu Urbà 17.965 17.983 35.948
La Canyada 5.316 5.179 10.495
La Coma 2.758 2.816 5.574
Valterna 1.591 1.509 3.100
Terramelar 1.307 1.358 2.665
Creu de Gràcia 58 66 124
Total 28.995 28.911 57.906

Economia[editar]

El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.

Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.

La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...

Estadística econòmica 2004[editar]

  • Nivell econòmic: 7
  • Oficines bancàries: 37
  • Activitats industrials: 1.101
  • Supermercats: 15
  • Centres comercials: 2
  • Índex industrial: 223
  • Índex comercial: 144

Principals vies de comunicació[editar]

Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de MetroValencia, en els noms de:

  • La Vallesa
  • La Canyada
  • Font del Picher
  • Santa Rita
  • Paterna
  • Campament
  • TVV
  • Lloma Llarga-Terramelar
  • Santa Gema
  • Tomàs i Valent
  • La Coma
  • Mas del Rosari

Ceràmica de Paterna[editar]

Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna

En l'Edat Mija i el Renaiximent, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterràneu. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el Museu Arqueològic Nacional (Madrit) i en atres de Valéncia, Barcelona, Paris, Londres o Nova York.

Gastronomia[editar]

Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: paella, arrossos i verdures, destaca el cachap: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.

Festes[editar]

Març: Falles

Agost: Festes Majors en desfilades de Moros i Cristians i la Cordà.

La Cordà de Paterna[editar]

Cordà de Paterna

És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.

Fets rellevants[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs    Aldaya    Manises    Mislata    Paterna    Picanya    Quart de Poblet    Torrent    Chirivella