Periquito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Periquito

Budgerigar-male-strzelecki-qld.jpg
Mascle

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Aves
Orde Psittaciformes
Família Psittaculidae
Gènero Melopsittacus
Espècie M. undulatus
(Shaw, 1805)
Distribució

Budgerigar map.png
Distribució originaria del periquito

El periquito (Melopsittacus undulatus) és un au d'orige australià d'uns 22 cm de llargària i en estat salvage és generalment de color vert o blau.

És l'única espècie del gènero Melopsittacus, per tant no se'n coneixen hibridacions. No obstant això, actualment existixen dos tipos de la mateixa espècie: els nomenats comuns de mida més chicoteta i els anglesos criats normalment per a l'exposició o concursos, de mida més gran, forma condicionada i criats en base a un estàndart de bellea o selecció artificial.

Actualment n'hi ha moltes varietats de colors degut a la cria en captivitat i l'importació de les primeres parelles a Europa per a la seua cria i venda. Ademés, és considera un dels animals de companyia més venuts degut al seu baix cost i la seua resistència.

Varietats de color[editar]

Periquitos
Periquitos

La seua classificació es basa actualment en dos llínies de colors: • La serie verda en colors verts i grocs • La serie blava en colors blaus i blancs.

Ademés, dins de cada color es consideren tres categories segons el seu grau d'enfosquiment. En verts, vert clar, vert fosc i vert oliva. En blaus, blau cel, blau cobalt i malva. També hi ha el color gris i el violeta.

La majoria de varietats se nomenen segons els llocs d'orige com la varietat Texas Clearbody o be en referència a alguna característica del color de la mateixa. D'atres fan referència a certa distribució de les marques alars: ales clares, ales grises, lacewings ("ales d'encaix"), Spangles o Perlats, etc.

Cal destacar també la varietat albina que, com els lacewings i els flavos, tenen els ulls roigs. També cal mencionar el grup "arc iris" que és un conjunt de vàries varietats en ales clares opalines (sense marques a l'esquena a la zona del coll) cara groga.

Comportament[editar]

Es podria dir que el periquito és el loro més chicotet que existix i, com a tal ,se'ls hi atribuïx la capacitat d'un aprenentage ràpit i la virtut de repetir sons, com és demostra en molts casos.

Són aficionats al bany i s'alimenten de llavors com el mill. Asovint consumixen escayola i ossos de sépia pel seu contingut en calci. També els agrada la fruita i les verdures, en especial les fulles de lletuga, els espinacs i en general totes les herbes en fulles carnoses.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Commons