Persecució als cristians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Antorches de Neró (1877), pintura de Henryk Siemiradzki que representa la persecució de cristians per Neró.

Numerosos cristians han sofrit persecucions per part de no cristians e inclús d'atres cristians de creències diverses o més o menys estrictes durant l'història del cristianisme.

Tals persecucions tenen o varen tindre varis graus d'intensitat, des de l'arrest sense garanties, la minva de drets públics, l'encarcerament i la tortura, fins a l'eixecució, nomenada martiri, passant pel pago d'un impost suplementari —com el cas dels mossàraps—, el confisc dels seus bens o inclús la destrucció de les seues propietats, el seu art, els seus llibres i els seus símbols o l'incitació a abjurar dels seus principis i delatar a atres cristians.

Persecució als cristians per judeus[editar | editar còdic]

Antecedents[editar | editar còdic]

El Nou Testament diu que els primers cristians, començant pel propi Jesús, varen sofrir persecució a mans dels caps judeus d'eixa época. També relata el principi de persecucions pels romans. El terme «els cristians» és usat en freqüència en una forma indiscriminada que ha segut causa de controvèrsia.

Segons el Nou Testament, la persecució dels primers cristians va continuar despuix de la mort de Jesús. Pedro i Juan varen ser encarcerats pels caps judeus, inclós el sum sacerdot Ananíes, qui no obstant els va lliberar més tart (Fets 4:1-21). En un atre moment, tots els apòstols varen ser encarcerats pel sum sacerdot i uns atres saduceus, pero varen ser lliberats per un àngel (Fets 5:17-18). Els apòstols, despuix d'haver escapat, varen ser portats novament davant el Sanedrí, pero esta volta Gamaliel, un rabí fariseu ben conegut de la lliteratura rabínica, va convéncer al Sanedrí de lliberar-los (Fets 5:27-40).