Pesseta

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Billet de 1.000 pessetes

La pesseta fon la moneda de curs llegal en Espanya des de la seua aprovació el 19 d'octubre de l'any 1868 fins el 1 de giner de l'any 1999, quan s'introdui l'euro. Segui circulant fins al 31 de decembre de l'any 2001 en la consideracio llegal de «fraccio no decimal d'euro» i despuix, provisionalment, fins el 28 de febrer de l'any 2002. El 1 de giner d'eixe any havien entrat en circulacio les monedes i billets d'euro, en els que convixqué durant dos mesos.

Historia[editar]

Primera moneda en facial d'una pesseta emesa durant el Govern Provisional en 1870

El Diccionari d'Autoritats de 1737 definix la pesseta com «la peça que val dos reals d'argent de moneda provincial, formada de figura redona. Es veu modernament introduida».

La primera peça que s'acunyà en l'inscripcio pessetes fon una peça acunyada en Barcelona de 2 1/2 pessetes, en l'any 1808, durant la dominacio napoleonica. La peça corresponent de pesseta s'acunyà l'any 1809, any en que també fon acunyada la de 5 pessetes (del tamany i pes de les de 8 reals), que funcionaren fins el final de la Guerra de l'Independència Espanyola. També se realisà una emissio esporadica d'una moneda de 5 pessetes en Balears en 1823.[1]

Posteriorment, despuix de la coronacio de Isabel II com regina d'Espanya, durant els anys 1836 i 1837, tornaren a acunyar-se monedes en l'inscripcio de 1 pesseta; en elles pagà la regina a les tropes institucionals que lluitaren en la primera Guerra Carlista en favor de la seua causa i en contra de la del pretenent carliste En Carlos María Isidro de Borbón, quins foren cridats despuix per això "Pesseters".[1]

El 19 d'octubre de l'any 1868, el ministre de Facenda del Govern provisional del general Serrano, Laureano Figuerola, firmà el decret pel que s'implantava la pesseta com unitat monetaria nacional, substituint al escut com tal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el Sistema Mètric en el context de la Unió Monetaria Llatina.

Referencies[editar]

  1. 1,0 1,1 Aledón, Jose María (2001). , Real Casa de la Moneda – Fabrica Nacional de Moneda i Timbre. ISBN 84-922658-1-7.

Enllaços externs[editar]