Pi (arbre)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pinus cembra

El pi és un arbre del gènero Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre atres. Els pins, quan creixen junts, formen boscs que es nomenen pinedes.

De diverses espècies de pins en pinyons comestibles s'obté l'oli de pinyó en diversos usos.

Morfologia[editar]

Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.

Les fulles tenen una forma acicular característica i s'apleguen en forma de fascículs de dos a cinc unitats en chicotetes branquetes nomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts en dos fulles.

Els pins són plantes monoiques, en inflorescències masculines i femenines separades en cada peu. Les femenines, despuix de polinisades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegixen les llavors, nomenades pinyons.

Distribució[editar]

N'hi ha més d'un centenar d'espècies de pins, distribuïdes per totes les latituts i altituts de l'hemisferi nort, alguns dels quals creixen espontàneament en la Comunitat Valenciana: el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre, propis de la terra baixa, la pinassa o pi gargalla en la mija montanya, el pi roig en l'estage montà i el pi negre en l'alta montanya. Algunes atres (pi de Canàries, pi insigne) han segut introduïdes per al seu aprofitament forestal.

Llista de pins per regions[editar]

Vell món[editar]

Regió europea i mediterrànea (alguna espècie estesa fins a Àsia)
Àsia

Nou món[editar]

Canadà i EUA, excepte àrees propenques a la frontera mexicana
Sur d'Arizona i Nou Mèxic, Mèxic, Amèrica central i Caribe

Enllaços externs[editar]