Picassent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Picassent
Localisació Picassent Comunitat Valenciana.png Escut de picassent.gif
Localisació Picassent l'horta.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Picassent
Ubicació: 39°21′44″N 0°27′40″O
Altitut: 50 msnm
Superfície: 85,78 km²
Població: 20.709 hab.
Densitat: 241,41 hab./km²
Gentilici: Picassenter/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46220
Festes majors: 10 de juliol i 8 de setembre
Alcalde: María Concepción García Ferrer (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial de Picassent


Picassent (en castellà Picasent) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de Valéncia, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur. Conta en 20.709 habitants (INE 2018). És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

Geografia[editar]

Picassent llimita en les següents localitats: Alcàsser, Alfarp, Almussafes, Benifayó, Llombay, Montserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de Valéncia.

Situat en l'extrem suroest de l'Horta valenciana. El mig climàtic es el típic mediterràneu.

En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la N-332 o per l'autovia A-7 E-15.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Història[editar]

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En l'any 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 passa a la família Castellà que en l'any 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del sigle XVI, contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del sigle XIX aporta la sifra de 2.121.

Demografia[editar]

Picassent conta en 20.709 habitants (INE 2018).

Evolució demogràfica de Picassent [1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
2.643 3.313 4.052 4.500 4.898 5.322 6.007 6.974 8.433 11.143
1981 1991 1996 2001 2007 2018
13.691 14.604 15.438 16.333 18.556 20.709

Economia[editar]

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del sigle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronger.

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Monuments[editar]

Erro al crear miniatura:
Ermita de la Verge de Vallivana
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.
  • Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any 1738.
  • Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de Valéncia. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el sigle XI, i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castell d'Alédua (en Llombay) i atres més.

Plats típics[editar]

La pilota dolça postre típic de la població de Picassent i Alcàsser. Els ingredients son: armela, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

Procés d'elaboració[editar]

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV-PSOE
19951999 Juan Carlos Herrero de Lara PPCV
19992003 Juan Carlos Herrero de Lara PPCV
20032007 María Concepción García Ferrer PSPV-PSOE
20072011 María Concepción García Ferrer PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Referències[editar]

  • CAVANILLES, Antonio José. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia.

Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.

Enllaços externs[editar]


Municipis de L'Horta Sur
Albal    Alcàsser    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Massanassa    Paiporta    Picassent    Lloc Nou de la Corona    Sedaví    Silla