Pistolerisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El pistolerisme fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre els anys 1917 i 1923. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de Barcelona.

Desenroll[editar]

La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els Sindicats Lliures o "grocs" i aumenta l'anarcosindicalisme. El Govern nomenarà al general Severiano Martínez Anido com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com Pau Sabater en l'any 1919, Evelio Boal en 1921, Salvador Seguí (El noi del sucre) i Francesc Comes en 1923 i advocats com Francesc Layret en l'any 1920. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la Llei de fugues, que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president Eduardo Dato serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Bibliografía[editar]

  • Balcells, Albert. El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923).