Pla Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

El Pla Sur de Valéncia és el nom en el que se coneix el traçat del Nou Llit del riu Túria, també dit Solució Sur. Hidrològicament és el tram final del riu, des de Quart de Poblet fins a la desembocadura en el mar Mediterràneu.

Història[editar]

Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu Túria

L'Assut del Repartiment és el punt d'inici del Nou Llit del riu Túria. Les avingudes sempre han segut el problema de la ciutat de Valéncia des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees són propenses a la formació de fenòmens de pluja que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu Túria. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel (29 de setembre), Sant Martí (11 de novembre) i atres. El 22 de novembre de 1897 tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el 14 d'octubre de 1957 se repetí de nou, agravada per la següent del 15 d'octubre. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de Valéncia que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del Carraixet. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de Quart de Poblet fins al nort de Pinedo, creuant per mig de l'Horta de Valéncia. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara.

Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del 22 de juliol de 1958. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de 1961, establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de Valéncia i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (Cubiertas y Tejados) i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en febrer de 1965, baix la direcció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Aixina mateix, durant tot el temps que duraren les obres, s'establí que totes les cartes i paquets postals que se remitien des de Valéncia tindrien que dur un sagell adicional de correus per valor de 25 céntims de pesseta, per a en açò sufragar en medida l'important obra hidràulica.

Les obres de la desviació del riu acabaren el 22 de decembre de 1969 oficialment, següent el Cap de l'Estat Don Francisco Franco en una visita a les obres del Pla Sur, donant-se per acabat, i quedant pendent a soles alguns remats en vials, ajardinaments i chicotetes obres. Cap a 1973 estan finalisades les obres i ya deixen de passar les aigües per el vell llit del Túria i ho fan per el Nou Llit.

En el temps, se modifiquen els vials marginals de tal manera que passen a ser la V-30, quedant el marginal dret en direcció al mar i el marginal esquerre en direcció a l'interior, adaptant-se a este sentit únic els diversos enllaços existents.

Obres singulars[editar]

El nou llit te dos obres hidràuliques singulars, que són l'Assut del Repartiment en el seu orige, construït per a repartir les aigües a les sequies de la Vega de Valéncia, de les quals les preses quedaren en el vell llit, ara en sec, i l'assut de Chirivella, construït per a fer perdre cota al traçat del llit i evitar que la circulació de l'aigua entrara en turbulència i erosionara el llit.

En quant als ponts, primitivament se dissenyaren deu ponts, dels quals tres són de ferrocarril i set de carreteres i carrers. Posteriorment s'adicionaren cinc nous ponts, per a donar fluïdea a les noves autovies i a la modificació del sentit de circulació únic de les marginals de la V-30, per a facilitar el pas de la nova autovia dels pobles del sur, i la autovia d'El Saler. Recentment, sa construït un nou pont de ferrocarril, per al pas de l'AVE. Aixina puix, d'inici a fi, els ponts existents son:

Ademés, existixen passos subterràneus baix el llit, la majoria d'obres hidràuliques, com les sequies que des de l'Assut del Repartiment creuen cap al marge esquerre, la Sequia de Mislata, l'acomesa d'Aigües Potables des de la depuradora de Manises, el colector de la depuradora Quart-Benàger, l'acomesa d'aigües potables des de la depuradora de Picassent, la conducció d'aigües des de la depuradora de Pinedo a la sequia de Favara i la conducció d'aigües des de la depuradora de Pinedo a la sequia de l'Or. Per últim, la llínea 3 del Metro també creua subterrànea, entre les estacions de Mislata-Almassil i Faitanar.

Dates Técniques[editar]

Llongitut del llit: 11.868 m Capacitat nominal: 5.000 m3/s

Esta dividit en tres trams, en perfils diferents:

Llongitut 3.159 m. Amplària 175 m. Profunditat 7,5 m. Pendent 0,001. Revestiment lateral de formigó en talús 2/1. Defensa escullera fondo 10 m.

  • Segon tram, des de l'assut de Chirivella fins al pont de la Pista de Silla.

Llongitut 5.641 m. Amplària 175 m. Profunditat 6,1 m. Pendent 0,0034. Revestiment lateral de formigó en talús 2/1. Defensa escullera fondo total.

Llongitut 3.068 m. Amplària 200 m. Profunditat Variable. Pendent 0,001. Revestiment lateral de escullera en talús 4/1. Defensa escullera fondo 10 m.

Bibliografia[editar]

Follet informatiu del Pla Sur de Valéncia publicat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'any 1970, en motiu de la recepció de l'Obra per l'Estat i la seua posada en servici.

Referències[editar]