President

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
La Casa Rosada, sèu presidencial de Argentina.
El Palau de La Moneda, sèu presidencial de Chile.
Palau do Planalto, sèu presidencial del Brasil.
La Torre Ejecutiva es una de les quatre sèus presidencials de l'Uruguay.
Palacio de Miraflores, sèu presidencial de Veneçola.
La Casa de Nariño, residencia presidencial de Colòmbia.
Palau Quemado, sèu presidencial del Govern de Bolivia.
Erro al crear miniatura:
Palacio de Carondelet, sèu presidencial de Ecuador.
Palacio Nacional, sèu presidencial de México.
Palacio del Elíseo, sèu presidencial de Francia.
La Casa Blanca, residencia presidencial de Estados Unidos.

President (del llatí praesĭdere, «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una assamblea. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el poder eixecutiu d'un Estat o d'una regió. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la Constitució d'els Estats Units i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina presidenta, arreplegada pel Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.[1] Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del Congrés, Senat, Cambra, Cort Suprema, Tribunal Constitucional i uns atres. També existix la paraula Vicepresident, que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional.

De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns països, al màxim directiu de empreses privades, universitatés, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades.

President de la República[editar]

En els països en règim de govern republicà, el cap d'Estat o governe rep el títul de president. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el congrés o parlament per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país).

Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma:

  • Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les repúbliques parlamentàries. En dites formes de govern el president designa al primer ministre d'acort al respal del parlament i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel consell de ministres i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el Estat i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per sufragi directe o de forma indirecta pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els països que han passat d'una monarquia a una república.
  • Quan ademés de les funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre: esta correspon a formes de govern semipresidencials o semiparlamentaries, com en França. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les relacions exteriors i la defensa nacional, la facultat de convocar a plebiscits i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per sufragi universal.

President del Govern[editar]

Palau de la Moncloa, sèu oficial del president del Govern de Espanya.

En alguns països en monarquia parlamentària, el primer ministre rep el títul de president del Govern. Eixe és el cas d'Espanya.

Vore també[editar]

Referències[editar]