Pressió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Distribució de pressions sobre un cilindre que es mou a velocitat constant en el sí d'un fluït ideal.
Esquema; es representa cada "element" en una força dP i un àrea dS.
Animació: efecte de la pressió en el volum d'un gas.

La pressió (símbol p) [1][2] és una magnitut física que medix la proyecció de la força en direcció perpendicular per unitat de superfície, i servix per a caracterisar cóm s'aplica una determinada força resultant sobre una llínea. En el Sistema Internacional d'Unitats la pressió es medix en una unitat derivada que es denomina pascal (Pa) que és equivalent a una força total d'un newton (N) actuant uniformement en un metro quadrat (m²). En el Sistema Anglés la pressió es medix en lliura per polzada quadrada (pound per square inch o psi) que és equivalent a una força total d'una lliura actuant en una polzada quadrada.

Definició[editar]

La pressió és la magnitut escalar que relaciona la força en la superfície sobre la qual actua, és dir, equival a la força que actua sobre la superfície. Quan sobre una superfície plana de àrea A s'aplica una força normal F de manera uniforme, la pressió P ve donada de la següent forma:

(left)

En un cas general on la força pot tindre qualsevol direcció i no estar distribuïda uniformement en cada punt la pressió es definix com:

{{{1}}}

_A}{dA}\cdot {\bold{n}}</math>

||left}} Donde <math>\scriptstyle <\bold{n}</math> és un vector unitari i normal a la superfície en el punt on es pretén medir la pressió. La definició anterior pot escriure's també com:

(left)

donde:

<math>\mathbf{f}</math>, és la força per unitat de superfície.
<math>\mathbf{n}</math>, és el vector normal a la superfície.
<math>A\,</math>, és l'àrea total de la superfície S.

Pressió absoluta i relativa[editar]

En determinades aplicacions la pressió es medix no com la pressió absoluta sino com la pressió per damunt de la pressió atmosfèrica, denominant-se pressió relativa, pressió normal, pressió de *gauge o pressió *manométrica.

Conseqüentment, la pressió absoluta és la pressió atmosfèrica (Pa) més la pressió *manométrica (Pm) (pressió que es medix en el manómetro).

(left)

Pressió hidrostàtica i hidrodinàmica[editar]

Plantilla:Ap En un fluït en moviment la pressió hidrostàtica pot diferir de l'anomenada pressió hidrodinàmica per lo que deu especificar-se a @cual de les dos s'està referint una certa mesura de pressió.

Pressió d'un gas[editar]

En el marc de la teoria cinètica la pressió d'un gas és explicada com el resultat macroscòpic de les forces implicades per les colisions de les molècules del gas en les parets del contenidor. La pressió pot definir-se per lo tant fent referència a les propietats microscòpiques del gas:

Per a un gas ideal en N molècules, cadascuna de massa m i movent-se en una velocitat aleatòria promig vrms contingut en un volum cúbic V les partícules del gas impacten en les parets del recipient d'una manera que pot calcular-se de manera estadística intercanviant moment llineal en les parets en cada choc i efectuant una força neta per unitat d'àrea que és la pressió eixercida pel gas sobre la superfície sòlida.

La pressió pot calcular-se llavors com

(left)

Este resultat és interessant i significatiu no solament per oferir una forma de calcular la pressió d'un gas sino perque relaciona una variable macroscòpica observable, la pressió, en la energia cinètica promig per molècula, 1/2 mvrms², que és una magnitut microscòpica no observable directament. Note's que el producte de la pressió pel volum del recipient és dos terços de l'energia cinètica total de les molècules de gas contingudes.

Vore també[editar]

#Magnitut físiques[editar]

Medicina[editar]

Referències[editar]

Plantilla:*listaref

Enllaços externs[editar]

Commons

Plantilla:Wikcionario

  • , Pearson Education. ISBN 0-13-060620-0.
  • Tenga en cuenta la P mayúsculas se utiliza también como símbolo para potencia.
  • Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Pressió&oldid=133479»