Primers regnes suecs

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'Alta Edat Mija va supondre para Suècia l'entrada en l'història. Despuix del fi de l'época vikinga (que en Suècia és coneguda com a Edat del Ferro tardana), i que va ser un periodo durant el qual es varen intensificar els contactes en el resto d'Europa, va començar un procés de centralisació política i lluita pel poder que va a durar més de 300 anys.

La situació fins a eixos moments s'havia caracterisat per la falta d'unitat política i la presència de numerosos senyors locals en un poder restringit a territoris molt llimitats. Això no vol dir que no hi haguera hagut caps locals que solicitaren para si el títul de rei, pero el significat que donaven a eixe títul és difícil de constatar hui en dia; lo que sí es pot afirmar és que no hi ha vestigis que indiquen que abans de finals del sigle X hi haguera tansevol hagut intents d'unificació política en el territori que hui es coneix com Suècia.

Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en Olaf *Skötkonung, va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de Götaland com de Svealand (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, lo que dona mostres de l'importància que el cristianisme tenia ya en aquells dies.

Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels Götar i els Svear, aixina com la cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de vikings i varegos varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als paisos nòrdics l'idea de poder estatal i una nova religió. Distints misionero, ya fòra des de les illes Britàniques, ya des del nort d'Alemanya, va ser introduït poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.

Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

El procés de centralisació comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones limítrofes i interiors.

Durant els sigles X i XI es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en *Västergötland i *Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el sigle XIII, es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'Iglésia local.

La tradició de la figura del rei com a persona de major ranc i dignitat ya existia, sent una institució electiva, no hereditària. Durant casi tres sigles, Suècia va assistir a la lluita entre les distintes famílies més importants per ostentar eixa dignitat real, i d'eixa forma obtindre la corona i la subordinació del reste senyors locals, més que una lluita per crear un regne únic i unificat.

Es podria dir que no va ser fins al regnat de Canut I de Suècia (1167-1195/6) on existixen senyes i indicis que mostren un alvanç clar de l'organisació estatal: durant el seu regnat, que va anar excepcionalment llarc para lo habitual de l'época, es va estretir la relació entre l'administració del rei i la de l'Iglésia (la corona va fer us sobretot del coneiximent de l'escritura dels monges); es poden constatar els primers contactes diplomàtics; es va produir el primer acunyament massiu de moneda, i es pot dir que Knut Eriksson va mantindre el control sobre tant Götaland com Svealand.


Vore també[editar]