Crisis espanyola de 2008-actualitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Problemes d'Espanya»)
Saltar a: navegació, buscar

La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.

Crisis econòmica[editar]

Crisis immobiliària[editar]

Deute espanyol[editar]

Entitats financeres[editar]

Oligopoli de les energies[editar]

Productivitat[editar]

Cupo vasc-navarrés[editar]

El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.

Crisis territorial[editar]

Comunitats autònomes[editar]

Artícul principal → Embaixades catalanes.

Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.


Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.

  • fundacions
  • agències
  • observatoris
  • ents públics diversos
  • embaixades
  • televisions
  • parlaments

Duplicitats administratives[editar]

Nacionalisme i independentisme[editar]

Artícul principal → Nacionalisme en Espanya.

Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.

Polítics[editar]

Despesa i deute públic[editar]

Separació de poders[editar]

Senat[editar]

Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.

Crisis institucional[editar]

En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.

Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.

Clientelisme polític[editar]

En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.

El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.

Finançació dels partits polítics[editar]

En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.

Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.

Transparència[editar]

Bipartidisme[editar]

Número de polítics[editar]

Corrupció[editar]

El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​

A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.

En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.

El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.

Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.

Immigració[editar]

Crisis social[editar]

Pobrea[editar]

En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.

Pensions[editar]

Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.

Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.

En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.

Educació[editar]

Massa universitats[editar]

Adoctrinament[editar]

Artícul principal → Adoctrinament en les escoles espanyoles.

En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.

Desocupació[editar]

El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.

D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.

Emigració[editar]

Retallades[editar]

Sanitat[editar]

Vore també[editar]

Comunitats autònomes[editar]

Referències[editar]

Bibliografia[editar]

Enllaços externs[editar]

Crisis econòmica[editar]

Cupo vasc-navarrés[editar]

Crisis territorial[editar]

Comunitats autònomes[editar]