Química computacional

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La química computacional és una branca de la química que utilisa ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la química teòrica, incorporats en algun programa per a calcular les estructures i les propietats de les molècules i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir fenòmens químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'energia absoluta i relativa, la distribució de càrrega electrònica, el dipol elèctric i moments multipolars superiors, freqüències vibratòries, reactivitat química o atres cantitats espectrals i seccions eficaces per a la colisió en atres partícules.

Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ab initio, els quals es basen totalment en la teoria dels primers principis. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtenguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

Enllaços externs[editar]