Quart de Poblet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Quart de Poblet
Localizacio de Quart de Poblet respecte del Regne de Valencia.png Quart de Poblet escudo.jpg
160px-Localisacio de Quart de Poblet respecte de Horta Oest.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Oest
Partit judicial: Quart de Poblet
Ubicació: 39°29′N 0°26′34
Altitut: 40 msnm
Superfície: 19.6 km²
Població: 24.536 hab.
Densitat: 1.251,83 hab./km²
Gentilici: Quarter/a o Quarteny/a
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46930
Festes majors: Primer Dissabte de Setembre
Alcalde: Carmen Martínez Ramírez (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Ajuntament de Quart de Poblet


Quart de Poblet és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i en la comarca de L'Horta Oest. Conta en 24.536 habitants (INE 2018).

Geografia[editar]

Situat entre L'Horta Sur valenciana. La superfície del municipi és completament plana. El riu Túria creua el municipi pel nort; per l'oest circula la Rambla del Poyo. El clima es mediterràneu, en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.

Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de MetroValencia i per mig dels autobusos de la llínea 150 de Metrobús.

Infraestructura i accessos[editar]

Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del àrea metropolitana de Valéncia solquen el municipi de Quart de Poblet. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per autovia en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.

  • L'autovia A-3/E-901 Madrit-Valéncia o Autovia del Este -antiga N-III- discorre llongitudinalment al sur de Quart de Poblet i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el aeroport.
  • L'autovia V-30 de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera V-11 servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del aeroport de Valéncia. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la CV-31, servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.

L'estació de ferrocarril de Renfe Operadora, en l'antiga llínea C-4 Valéncia-Nort - Ribarroja del Túria fon adaptada a llínea 5 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana inaugurant-se el dia 18 d'abril de 2007 un nou tram conectant Quart de Poblet en la ret del Metro de Valéncia.

Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten Quart de Poblet en Valéncia i atres localitats (vore enllaços).

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:

  • Barri Sant Jerònim.
  • Barri del Crist.
  • Barri Sant Josep.

Localitats limítrofes[editar]

El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de Aldaya, Chirivella, Chiva, Manises, Mislata, Paterna, Ribarroja del Túria i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar]

Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador Euriclidión descriu en la seua obra com els veïns de Quartum ajudaren a l'eixèrcit de Aníbal al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí quartum miliarium, que fa alusió a la distancia que lo separa de Valéncia. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'Aqueducte Els Arquetes.

No obstant, fon en l'Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en l'història de Valéncia: Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit Campeador, liderà en Quart de Poblet una significativa batalla contra les forces almoràvits, que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el Cantar de Mío Sit; i en les fonts destaca l'alusió al Castell de Quart, actualment desaparegut.

Despuix de la Reconquista, el rei Jaume I d'Aragó donà el Castell, la Vila de Quart i l'alqueria d'Aldaya al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el Llibre del Repartiment -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data 7 de giner de 1244, Jaume I diu, textualment: "A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.

Fon en l'any 1287 quan Quart de Poblet, per decisió del rei Alfonso II de Aragó quedà baix jurisdicció del Monasteri de Santa Maria de Poblet, pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de San Vicente de la Roqueta. De fet, un monge de San Vicente continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any 1332, el rei Alfonso IV de Aragó donà permís al abat de Poblet, Ponç de Copons, per a expulsar als mudéixars i en 1334 otorgà la carta de poblament a 52 famílies de Catalunya i Aragó, que feren de Quart de Poblet el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per Juan Álvarez Mendizábal en l'any 1835. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.

La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el sigle XIV, encara que fon reedificada en el sigle XVIII en estil barroc, i també es situa entre els anys 1310 i 1320 la construcció de l'ermita de Sant Onofre, despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.

El 14 de juny de 1630, reunits el retor de Quart de Poblet, fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la Verge de la Llum patrona de la Vila. Era Papa Urbano VIII.

La Procesió de Sant Onofre, una de les tradicions més arraigades en Quart de Poblet, naix el 8 de juny de 1723 despuix d'una época de sequíes. Set décades despuix, Aldaya guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.

A lo llarc del sigle XIX, els habitants de Quart de Poblet participaren en la Guerra de la Independència(Combate de San Onofre), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada Batalla de Sant Onofre (27 de juny de 1808), les tropes de la Divisió Valéncia estaben capitaneades pel brigadier Saint-Marc. El Papa León XIII declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any 1885, patró principal de la Vila; foren fundades l'Agrupació Musical L'Amistat i la Cooperativa San José, i el 23 de maig de 1889 un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies Valéncia-Ribarroja del Túria.

Ya en el sigle XX, el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu Túria despuix de la trágica riuada de 1957 en l'objetiu de que no atravessara Valéncia. Pel seu terme discurrix l'autovia A-3, que unix Valéncia i Madrit, lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, Quart de Poblet contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'Andalucia, Aragó, Regió de Murcia i Castilla-La Mancha, que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.

El 19 de abril de 1979 es va constituir en Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic, despuix de la guerra civil espanyola de 1936.

En la actualitat, Quart de Poblet viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de MetroValencia a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la llínea C4 de Cercaníes Valéncia entre Vara de Quart i Quart de Poblet deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'Aeroport de Valéncia i els núcleus urbans de Quart de Poblet i Manises en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.

Demografia[editar]

Quart de Poblet conta en una població de 24.536 habitants (INE 2018).

Un 5,5% de la població de Quart de Poblet es de nacionalitat extranjera (INE 2007).[1]


Evolució demogràfica de Quart de Poblet[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
1.674 1.921 1.814 2.263 2.644 3.152 3.993 5.408 10.571 20.529 27.409 27.404
1996 2001 2006 2007 2008 2009 2018
27.112 25.739 25.430 25.340 25.441 25.499 24.536

Economia[editar]

Els cultius principals són de regadiu: Taronjers, perals, hortaliça, cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven cereals, raïm, garroferes i olivera.

Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.

Monuments[editar]

Plaça de l'Iglésia

  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el sigle XVIII i restaurada en l'any 1916.La capella de la Verge es obra de Bartolomé Ribelles Dalmau. En l'any 1958 es creà la parròquia del Santíssim Crist.
  • Ermita de Sant Onofre. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
  • Cisterna Arabe. El apartat monumental, lo més destacable de Quart de Poblet es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en l'any 1981.

Cultura[editar]

  • Agrupació Musical "L'Amistat" 1895
  • Orfeó Veus Juntes 1975
  • Grup de Dançes de Quart de Poblet 1978
  • Asociació Musical Barrio del Cristo 1984
  • Societat Artístico Musical "L'Unió" 1991
  • Coro "Farinelli" 1995
  • Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" 1997

Social[editar]

Accessibilitat en el Municipi[editar]

En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficicials. Este plà plurianual, ya ha merexcut un reconeixement per part del Ministeri de Treball al otorgar a l'Ajuntament el premi Reina Sofía d'Accesibilitat Universal 2005. Tambén s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accesible construït per la Generalitat Valenciana.

Festes locals[editar]

5 de giner. cavalcata de Reis Magos.

17 de giner. Festivitat de Sant Antoni Abat. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.

19 de març. Falles de Sant Josep.

Març. Actes del Mig Any de Moros i Cristians.

Març/Abril. Semana Santa.

1 de maig. Festes del Barri de San José.

1 de juny. Verge de la Llum, patrona de la vila.

9 de juny. Provessó de Sant Onofre.

10 de juny. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la Agrupació Musical L'Amistat i processió.

Juny. corpus Christi. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.

Final de juny. Festas del Barri de San Jerónimo.

Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de Moros i Cristians, que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.

9 d'octubre. Día de la Comunitat Valenciana.

Novembre. Actos en honor de Santa Cecilia, patrona de la música.

Decembre. Nadal. Fireta de Nadal en el Polideportiu.


Festes Moros i Cristians[editar]

El seu orige es remonta a l'any 1985. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes Almorávides acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa Yusuf ibn Tashfin, en el plà de Quart que suposà la lliberació de Valéncia de les amenaçes musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit almorávide en la peninsula Iberica de mans cristians.

Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de Quart de Poblet, i està conformada per huit comparses.

Bando Moro

  • Faitanar
  • Alí Ben Bufat
  • Hussun Kaaba
  • Almahà Ben Jové

Bando Cristià

  • Almogávares
  • Piratas
  • Llauradors
  • Templarios

Les festes es realisen els seguents dies:

  • Dijous (nit) Pregó de Festes
  • Dibendres (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
  • Disabte (nit) Entrada Mora i Cristiana
  • Dumenge (matí) Desfile Infantil
  • Dumenge (vesprà) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Ramón Segarra Asensio[3] PSPV-PSOE
19831987 Onofre Colomer Mateu PSPV-PSOE
19871991 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
19911995 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
19951999 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
19992003 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
20032007 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
20072011 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Notes[editar]

Bibliografia[editar]

  • Carta de Poblament. Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
  • Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet. 1984. Vicente Coll Ferrer
  • Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet. Archivo Municipal.
  • Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812. José Ramón Sanchis Alfonso.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs    Aldaya    Manises    Mislata    Paterna    Picanya    Quart de Poblet    Torrent    Chirivella