Real Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut de Traiguera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Portada del Real Santuari de Traiguera

El Real Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut és un conjunt monumental que es troba a uns dos quilòmetros del nucleu urbà de la població de Traiguera, en la comarca del Baix Maestrat.

Des del poble partix el cami de l'Ermita (aixina es diu) flanquejat per set creus de pedra que estan dedicades als Set Dolors de Maria. El camí acaba en l'ultima de les creus, que està coberta i és la millor conservada, i en una plaça. Al fondo de la plaça es troba l'iglésia, precedida d'un pòrtic renaixentiste, mentres que a l'esquerra està el palau dels ducs de Sogorp i la Casa dels Capellans, i a la dreta, l'hosteria, de gran valor arquitectònic.

La tradició relata el milacre que motivà la seua construcció i que tingué lloc, segons consta en l'archiu de Traiguera, el 14 d'octubre de l'any 1384:

Un jove pastor, sortmut de naiximent, buscant aigua, trobà un ullal, en el fondo del qual va vore una image de la Mare de Deu; en beure de l'aigua recuperà la veu. Els veïns, enterats del cas, s'emportaren l'image en provessó a l'iglésia del poble; pero al sendemà havia desaparegut. La trobaren de nou dins de l'aigua de la font. Llavors decidiren alçar un ermitori al costat d'eixa “Font de la Salut”

L'ermita original desaparegué. L'iglésia actual començà a construir-se en 1439, i s'acabà en 1521. Pocs anys despuix el duc de Sogorp construí el palau, que quedà sense concloure, i en l'any 1531, s'alçà l'hosteria per a atendre al gran número de pelegrins que arribaven. La seua fama feu que Carles I, en 1542, li concedira salvaguarda real i el papa Pio V instituira la capellania, lo que motivà la construcció de la Casa dels Capellans en l'any 1570. Finalment, en 1588 s'afegí el pòrtic i s'alçaren les creus.

Eixos foren els anys de major esplendor, rebent la visita dels successius reis: Felip II, Felip III, Felip IV, aixina com d'uns atres importants personages, com ara D. Juan de Aùstria, Miguel de Cervantes, Aleixandre VI o Sant Francesc de Borja.

Hui en dia es punt d'arribada de diverses romeries que partixen de poblacions proximes, com Benicarló, Sant Jordi, La Jana o Canet lo Roig.

En successives intervencions, elements renaixentistes i barrocs s'han anat afegint, o substituint, a bona part dels originals gòtics. L'última de les restauracions ha segut en motiu de l'exposició “La Llum de les Imàgens”, de la qual fon subseu. Açò fa que la visita ad este conjunt monumental siga encara més recomanable.

Vore també[editar]

Referències[editar]