Regne d'Astúries

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Regnum Asturorum
Regne d'Astúries
(711) Bandera
Umayyad Flag.svg
718 – 924 Banner of arms kingdom of Leon.svg

de}}}Regne d'Astúries de}}}Regne d'Astúries
Bandera Escut
Ubicació de Regne d'Astúries
Localisació del Regne d'Astúries en Europa
Capital No especificada
Idioma oficial llatí

Període històric

Edat Mija
 • Establiment 718
 • Dissolució 924
Forma de govern No especificat



El Regne d'Astúries (en llatí: Regnum Asturorum) fonr la primera entitat política cristiana establida en la península ibèrica despuix del colapse de la regne visigot de Toledo despuix de la desaparició del rei Rodrigo en la batalla de Guadalete i la subsegüent conquista musulmana de la península ibèrica. En les seues primeres décades, l'extensió territorial del Regne d'Astúries es llimità als territoris del rebanc cantàbric i les seues comarques adjacents. En posterioritat, els reis asturians varen iniciar una vigorosa expansió que a principis del sigle X alcançà el riu Duero.

Cultura i societat[editar]

El regne tenia una economia de subsistència purament agrícola i ganadera, eminentment rural, en Oviedo com a únic núcleu urbà en l'actual Astúries. No obstant, hi havia una série de ciutats importants en les demés parts del regne, com Braga, Lugo, Astorga, León, Zamora. La societat, de tipo igualitari en un primer moment, es va feudalisant progressivament, sobretot en l'arribada de població mossàrap de cultura visigoda. Paradòxicament, esta població va cristianisant el regne, que inicialment s'assentava en una zona en molts elements culturals pagans (l'iglésia de Santa Creu, en Cangas de Onís, primer vestigi arquitectònic, es construïx sobre un dolmen).

L'organisació territorial estava lligada a comtes, que estaven al mando de les parts més alluntades, estant el núcleu inicial astur baix mandat directe del rei. L'estructura de la cort, el ofici palatí, era molt més simple que la dels visigots.

El regne d'Astúries va amprar la representació de la Creu de la Victòria com a símbol protector en Iglésies i fundacions públiques i també en construccions militars, com la fortalea d'Alfonso III en Oviedo, constituint-se aixina en emblema del regne.

Pero lo que ací devem subrallar és la freqüència de les representacions de la creu en evident valor emblemàtic, de manera idèntica a com s'hauria dispost més vesprada un escut d'armes. Alfonso III el magne la va fer gravar en una làpida sobre la porta del seu palau d'Oviedo en l'any 875. [..] La creu procesional complix també la funció d'ensenya o guió de l'eixèrcit real. El liber ordinum descriu la partida a la guerra del rei d'Astúries al front de les seues tropes: el diácono pren de l'altar la creu áurea que tanca el Lignum crucis, l'entrega al bisbe, i este al rei, qui la dona al sacerdot que la portarà precedint-li.

Art asturià[editar]

Artícul principal → Art asturià.

Els monuments d'art prerromànic en Astúries són exponents de la chicoteta civilisació que estava forjant-se en l'àrea cantàbrica. En este sentit, l'art asturià és, junt en el català, un dels dos principals exponents del prerromànic en Espanya. Si be en este últim les influències llombardes són evidents, en l'art prerromànic asturià es deixa sentir sobretot l'influix carolingi.

No obstant, a pesar de que tradicionalment s'han vengut subrallant els vínculs entre l'estil asturià i el visigótic, alguns autors no deixen de senyalar el fet de que provablement bona part de les seues característiques deriven de l'art romà i paelocristià del que existixen alguns exponents en territori asturià. També hi ha certes influències autòctones, purament astures, i en este sentit en alguns monuments prerromànics , com Sant Miguel de Lillo, poden observar-se medallons en els que apareixen gravats motius pagans com la hexapétala o l'espiral solar, que encara hui se seguixen amprant per a decorar els hórreos asturians.

L'art prerromànic asturià pot estructurar-se en els següents periodos: *Prerramirense (mediats del sigle VIII–842), en el que s'inserten tant les iglésies construïdes pel rei Sija en Pravia com els monuments que va construir Alfonso II al voltant de la seua cort en Oviedo, entre els que destacaven la catedral prerromànic de Sant Salvador, que va ser substituïda per l'actual gòtica (construïda en el sigle XIV), el Palau Real, que també va ser derruït en posterioritat i del que solament es conserven la capella *palatina (actual Cambra Santa) i algunes arquetes que hui en dia estan integrades en l'iglésia de Sant Tirs; *Ramirense, que rep el seu nom del rei Ramiro I, baix el regnat del qual es varen construir els principals monuments pertanyents a l'art asturià, com Santa María del Naranco i Sant Miguel de Lillo; Postrramirense, que comprén totes aquelles construccions realisades durant els regnats d'Ordoni II i Alfonso III el Magne, com Sant Salvador de Valdediós.