Regne dels Països Baixos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprén els Països Baixos (en neerlandés Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el Monarca dels Països Baixos, actualment el Rei Guillem Aleixandre.

País població
(est. 2009)
àrea
(km²)
densitat de pobl.
(hab. per km²)
divisa
Aruba 106 050 193 538 Florí d'Aruba
Curaçao 140 796 444 309 Florí de les Antilles Neerlandeses
Països Baixos 16 516 537 41 848 394
—Territori Europeu 16 500 156 41 526 394 Euro
Bonaire 12 103 288 40 Dólar estadounidenc
Saba 1 524 13 115 Dólar estadounidenc
Sint Eustatius 2 754 21 3129 Dólar estadounidenc
Sint Maarten 40 007 34 1 146 Florí de les Antilles Neerlandeses
Regne dels Països Baixos Regne dels Països Baixos 16 803 390 42 519 392

El punt més alt n'és el volcà Mount Scenery (862 m) a la chicoteta illa de Saba, una de les illes BES integrades als Països Baixos.

Govern[editar]

En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats a l'Estatut del Regne dels Països Baixos. A la pràctica, este govern s'encavalca en el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'eixecutiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els assunts pertinents al regne inclouen:

Atres assunts estan delegats als governs dels països constituents. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les atres parts.

El Regne dels Països Baixos té un sol seent a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si be hi disponen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de l'Unió Europea.

Història[editar]

En l'any 1815 el Regne Unit dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburc. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. Ademés el regne posseïa colònies en Amèrica (Surinam i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).

En l'any 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.

Després de la mort del rei Guillem III en l'any 1890 l'unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fora Gran Duquesa per aplicació de la llei sàlica, mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la Reina Guillemina.

En l'any 1949, despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any 1963.

En 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa.

En l'any 1975 Surinam abandonà el Regne.

En 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, es convertix en un membre independent del Regne.

En octubre de 2010 es dissolgueren les Antilles Neerlandeses. Curaçao i Sint Maarten varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que Bonaire, Sint Eustatius i Saba (les nomenades illes BES) s'uniren als Països Baixos com a municipis especials.

Enllaços externs[editar]