Monarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Rei»)
Saltar a: navegació, buscar

Plantilla:Infotaula de càrrec Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -monarquia absoluta- o caps d'estat ceremonials en auctoritas però sense potestas de govern, la qual és eixercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tindre qualsevol dignitat (títul) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del grec monos arkhein que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'Antiga Grècia.

Definició de monarca[editar]

Algunes característiques dels monarques són:

  • La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'Andorra (el president de França, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malàsia és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
  • Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de Malàsia, el papa (com a monarca del Vaticà). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
  • La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

Llínea d'honor dels títuls nobiliaris[editar]

Emperador Rei (antigament escrit "rey")[1] Príncip (antigament dit "príncep")[2] Infant Duc Marqués Comte Vescomte Baró Senyor Castellà (antigament dit "castlà")[3]

Títuls dels monarques tradicionals d'Europa[editar]

Existixen en Europa diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina consort o reina regnant). El títul normal d'un monarca en Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).

Títul masculí Femení Realme Llatí Exemples
Papa Papat Papa Actual: Ciutat del Vaticà
Històric: Estats Pontificis; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.
Emperador Emperatriu Imperi Imperator Històric: Imperi Romà, Imperi Bizantí, Sacre Imperi Romà, Imperi Otomà, Imperi Britànic, Imperi Austrohongarés, Imperi Alemany, Imperi Napoleònic, Imperi Rus.
Rei Reina Regne Rex Actual: Regne de Bèlgica, Regne de Dinamarca, Regne d’Espanya, Regne Unit de la Gran Bretanya, Regne de Noruega, Regne dels Països Baixos, Regne de Suècia.
Històric: Regne de Valéncia.
Gran Duc Gran duquesa Gran ducat Magnus Dux Actual: Luxemburg.
Històric: Lituània, Baden, Toscana, etc.
Príncip Princesa Principat Princips Actual: Principat de Mònaco, Liechtenstein i en una certa mida Principat d'Andorra en 2 Copríncips
Històric:Principat de Kiev, Principat d'Orange.
Duc Duquesa Ducat Dux Històric: Ducat de Bretanya
Comte Comtesa Comtat Comtes Històric: Comtat de Barcelona
Senyor Senyora Senyoria Dominus Històric: Senyoria de Montpeller, abans de 1252

Protocol[editar]

Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de diriguir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fórmules més comunes.

Plantilla:Monarquia Plantilla:Autoritat

«monarca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).