Revolta (arquitectura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una revolta o volta és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir l'espai comprés entre dos murs o una série de pilars allineats.

És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que l'espesor és molt chicotet comparat en l'ample i el llarc, també denominats cascarons.

Tant en les antigues revoltes com en les modernes, la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície.

Els materials amprats en la seua cosntrucció poden ser de pedra, nomenant-se dovelles, rajoles, acer, formigó armat, etcètera. Les dovelles poden anar aparellades "a os", açò és, sense travat, encara que l'habitual és que s'unixquen en un material aglomerant o morter.

En l'història de l'arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en l'edificació, que han perdut en la generalisació de les tècniques i materials de construcció moderns: primer l'acer i despuix el formigó armat han possibilitat edificacions allindarades de grans llums, abans unicament arevoltades.

Tipos més coneguts de revoltes[editar | editar còdic]

Revolta d'aresta[editar | editar còdic]

Revolta d'aresta

És la formada per l'intersecció de dos revoltes de canó iguals que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes són arcs d'elipse que se creuen en el vértiç superior.

Suposta l'igualtat de les revoltes secants, l'espai que cobrix una revolta d'aresta és un quadrat sent llavors una revolta de creueria. En el cas de que les dos revoltes siguem de diferent amplària, l'espai cobert és rectangular, com pot succeïr en les ogivals, que, posseint la mateixa altura poden tindre diferent llum (amplària).

Revolta de canó[editar | editar còdic]

Revolta de canó

Revolta de superfície semicilíndrica, originada geomètricament per una generatriu semicircular i una directriu recta. S'amprà per a cobrir espais llongitudinals, com les naus de les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en l'arquitectura romana i despuix en la prerromànica i romànica.

Quan els arcs de mig punt evolucionaren estilisticament cap a arcs apuntats, les revoltes de canó també seguiren la mateixa tendència, és per això que les n'hi ha de caràcter apuntat i ogival.

La revolta de canó de la qual la seua directriu no és recta sino circular se denomina revolta anular; s'utilisà per a cobrir giroles o deambulatoris.

Revolta de creueria o nervada[editar | editar còdic]

Revolta de creueria

És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit.

La forma i disposició dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics.

Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers (França), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'Alfonso VIII de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas (Burgos). És de planta rectangular i conserva l'estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada.

Revolta encamonada[editar | editar còdic]

Falsa revolta formada per materials de poc pes com fusta o canyes i cobertes d'algeps.

Revolta esquifada[editar | editar còdic]

És una derivació de la Revolta de racó de claustre a on el vértiç d'unió de les artistes és una superfície plana o una llínea. Se sol utilisar per a cobrir espais rectangulars.

Revolta esfèrica o Cúpula[editar | editar còdic]

És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula.

En l'Antiga Roma s'amprà la cúpula, sent un bon eixemple d'allò el Panteó de l'emperador Adrià. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el Barroc; al primer d'estos periodos pertany la jagant cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Revolta de forn[editar | editar còdic]

És la formada per un quart d'esfera. La seua proyecció horisontal és semicircular, per lo que és apropiada per a cobrir àbsits o espais similars. Molt utilisada en l'arquitectura romànica i ans, en la romana.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons