Rocafort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Rocafort des de Borbotó

Rocafort és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

Geografia[editar]

Situat al nort-oest de la capital valenciana. El seu terme municipal presenta una forma estreta i allargada de NO a SE i està com apresonat pels de Godella (SO) i Valéncia (NE). El núcleu urbà dividix el terme en dos parts de relleu i utilisació del sol molt diferenciades. La part que seguix al nort-oest l'ocupen una série de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90 metros d'altitut i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han segut substituïts per urbanisacions de tipos de descans i estiueig. Des del núcleu urbà primitiu cap al sur-est el sol és completament pla i d'orige sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu en aigua procedent de la Séquia Real de Moncada.

El clima és clima mediterràneu, encara que llaugerament més fresc que en la capital provincial a causa de l'altitut dels seus tossals.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera. Prenent la CV-308.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofes[editar]

El terme municipal de Rocafort llimita en les localitats següents: Godella i Valéncia les dos de la província de Valéncia.

Agermanaments[editar]

Rocafort està agermanat en Baillargues (França).

Història[editar]

Document del Morabetí (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de Rocafort): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".[1]

La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei Jaume I. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara.

Demografia[editar]

El creiximent demogràfic fon molt important en la primera mitat del present sigle i va arribar a l'any 1950 en 1.299 habitants. En l'any 1969 havien pujat a 1.550, i en 1970 eren ya 2.200.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2018
3.703 4.242 4.619 4.799 4.629 5.117 5.464 6.049 6.088 6.259 6.584 7.160

Economia[editar]

La seua economia descansa en l'agricultura, l'indústria i els servicis de la zona residencial. La ganaderia és escassa. L'indústria conta en unes quantes fàbriques de marroquineria, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, aixina com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.

Les seues pedreres de pedra i marbre es troben ya en periodo d'extinció, encara que cap el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet.

Monuments i Cultura[editar]

Iglésia parroquial de Sant Sebastià Màrtir
  • Iglésia Parroquial. Data de l'any 1434 i va pertànyer durant molts anys als pedrapiquers de la Fàbrica de Murs i Valls , passant despuix a les mans dels flares agustins de Valéncia. El seu estil és neoclàssic.
  • convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostenguts per pilastres.

Actualment i despuix de diversos anys en 2 bandes de música, es varen unificar estes agrupacions i varen formar l'Agrupació Musical de Rocafort, dirigida per Juanjo Catalá Borrás.

Festes locals[editar]

  • Festes patronals. Celebra les seues festes a finals d'agost en honor a Sant Agustí (clavaria de chiquets i chiquetes), Santa Bàrbara (clavaria de jóvens fadrins), Nostra Senyora Del Rosari (clavaria de jóvens fadrines), Stmo. Crist de la Providència (clavaria d'hòmens casats), Mare de Deu d'agost (clavaria de dones casades).

Tenen lloc entre l'última semana d'agost i la primera de setembre, començant el dia del pregó i acabant en ls Festa de la Mare de Deu del Rosari.


  • Falles . La localitat conta en dos comissions falleres, "L'Unió" i la "Llongeta", la falla l'Unió Rocafort és la primera falla de Rocafort i data de l'any 1982.
  • Semana Santa . També se celebra la semana Santa en la població, destacant la Santa trobada i el Dumenge de Palmes.

Referencies[editar]

  1. A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: Pérez i Marco, Albert: Crònica de Rocafort. Rocafort, Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-5058306-3.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa