Roger de Lauria

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Roger de Lauria
Nacionalitat: Italiana
Ocupació: Marí i militar.
Naiximent: 17 de giner de 1245
Lloc de naiximent: Lauria, Itàlia
Defunció: 19 de giner de 1305
Lloc de defunció: Cocentaina, Regne de Valéncia

Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a Roger de Lauria, de Llòria, de Loria o de Llúria (Lauria, Itàlia, 17 de giner de 1245 - Cocentaina, 19 de giner de 1305) fon un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la Corona d'Aragó.

Encara que italià de naiximent, Roger de Lauria, va servir i va honrar d'excelent manera a la Corona d'Aragó i a tres monarques aragonesos distints: Pere III, Jaume II i Federic III.

Fon l'almirant de la flota de la Corona d'Aragó i de Sicília, la qual dirigí brillantment durant tot el regnat de Pere III el Gran d'Aragó. Se li concedí el comtat de Cocentaina en Alacant com a recompensa per la seua trayectòria militar al servici de la Corona d'Aragó.

Biografia[editar]

Nomenat almirant en 1283, defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la Casa d'Anjou despuix de les Vespres sicilianes, derrotant a una flota francesa al mando de Carlos d'Anjou en els voltants de Malta. En 1284 va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de Nàpols i realisà una espectacular campanya en Calàbria. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de Felip III, en la batalla de Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 devastant casi al complet la flota francesa que constava de 30 galeres. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la batalla del Coll de Panissars (en castellà, Collado de las Panizas) (1285). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.

Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada:

A partir d'ara no hi haurà un sol peix en tot el Mediterràneu que s'atrevixca a traure la coa de l'aigua si no porta nugada la bandera en les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó.

Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.

En accedir Jaume II al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la Pau de Caltabellota (1302) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en Cocentaina, a on muigué l'any 1305.

Fon soterrat en tots els honors en el Real Monasteri de Santes Creus en Tarragona, un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.

Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La ciutat de Valéncia té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.

Enllaços externs[editar]