Ruperto Chapí

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ruperto Chapí Lorente
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 25 de març de 1851
Lloc de naiximent: Villena, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 25 de març de 1909
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Ruperto Chapí Lorente (Villena, 25 de març de 1851 - Madrit, 25 de març de 1909) va ser un destacat músic i compositor valencià de sarsueles.

Biografia[editar]

El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: Estrela del Bosc. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a Madrit per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en 1872 conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul Tomás Bretón. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, Abel i Caín, sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En 1873 gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en Roma, a on va a anar a la seua primera òpera, Les naus de Cortés, estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en Itàlia compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: La filla de Jefté (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), La mort de Garcilaso, composta en el mateix any, i Roger de Flor, esta última posta en escena en 1878 també en el Teatre Real.

Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez (1852), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta (1873), Cecilia (1874), María (1882), Purificació (1884), Margarita (1885) i María Teresa (1892), i tres fills: Miguel (1876), Emilio (1878) i José (1880).

En tornar a Espanya, en 1878, comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en Música clàssica (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: La tempestat (1882), La bruixa (1887) i El rei que va rabiar (1891). Aplegant al cim en El tambor de granaders (16 de novembre de 1896, llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i La Revoltosa (1897).

Atres obres del gènero chicotet són: Las bravías (1896), La flor de Lys, El guerriller, El país del palmito, ¡Ya piquen!, Els quints del meu poble, Terme mig, El dumenge gros, El punyat de roses (30 d'octubre de 1902)...

Atres obres del gènero gran són: Les filles de Zebedeo (1889), El milacre de la Verge (1889) El duc de Gandia (1894) i Curro Vargas (1898).

No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com Fantasia Morisca i el poema simfònic Els gnoms de l'Alhambra. Atres sarsueles són: La llegenda del monge, Gènero chic, La cara de Deu, A casar-se toquen, Pepe Hillo, ¿Quo Vadis?, Les tentacions de Sant Antoni, Roger de la Flor (1878), La serenata (1881)...

Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: La pàtria chica, La venda d'El Quixot, Circe (1902) i Margarita la Tornera (1909).

Cal destacar també, que va ser el fundador de la Societat General d'Autors i Escritors (S.G.A.E.), en 1893, una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de Manuel de Falla.

Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de 2003.

Enllaços externs[editar]