Sàhara Occidental

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


}
الصحراء الغربية
Sàhara Occidental
 
Situació de Sàhara Occidental
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
El Aaiún

n/d
Idioma oficial Àrap . També se parla espanyol en els territoris ocupats pel Front Polisario.
Forma de govern
Fundació
 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres

n/d
n/d
n/d
Població
 • Total
 • Densitat

n/d
n/d
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
IDH n/d
Moneda Pesseta Saharaui (RASD) - Dirham (territoris ocupats per Marroc)
‎Gentilici Saharaui
Fus horari
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +00212 (còdic de Marroc)
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO

1 Territori situat en la Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms. Ocupat i administrat casi en sa totalitat per Marroc, que l'equipara al restant del seu territori. El restant el controla la autoproclamada República Àrap Saharaui Democràtica excepte la ciutat de La Güera, que permaneix deshabitada i controlada per Mauritània. Segons un assessor jurídic de les Nacions Unides, Espanya de iure es encara considerada com la potencia colonisadora, a pesar de que renuncià formalment als seus drets i obligacions.

El Sàhara o Sahara[1] és u dels 16 territoris no autònoms baix supervisió del Comité de Descolonisació de les nacions Unides, a fi d'eliminar el colonialisme.[2] El seu procés de descolonisació fon interromput en 1976, quan la seua antiga potència colonial, Espanya, va abandonar el Sàhara occidental en mans de Marroc i Mauritània (conforme a lo que disponen els Acorts de Madrit). El seu sol es troba ocupat actualment casi en la seua totalitat per Marroc, encara que la sobirania marroquina sobre el mateix no és reconeguda per les nacions Unides i és rebujada pel grup armat Front Polisario, que va proclamar la seua independència en el nom de República Àrap Saharaui Democràtica (RASD) en 1976. La RASD administra de fet la zona del Sàhara Occidental no controlada per Marroc, que denomina oficialment al territori com les seues Províncies Meridionals.

Estatus[editar]

Segons un informe solicitat pel Consell de Seguritat a l'assessor jurídic de les nacions Unides, els Acorts de Madrit no feren a Marroc ni a Mauritània potències administradores del territori, per lo qual este contínua sent, a efectes jurídics, un territori no autònom. Est informe (document S/2002/161) dirigit al president del Consell de Seguritat de nacions Unides, i datat el 29 de giner de 2002, indica en el seu pàrraf sext:

El 14 de novembre de 1975 Espanya, Marroc i Mauritània varen emetre en Madrit una declaració de principis sobre el Sàhara Occidental (l' “Acort de Madrit”), d'acort en el qual les facultats i responsabilitats d'Espanya, com a Potència administradora del Territori, es transferiren a una administració temporal tripartida. L'Acort de Madrit no va transferir la sobirania sobre el Territori ni conferí a cap dels firmants la condició de Potència administradora, condició que Espanya, per si sola, no podia haver transferit unilateralment. La transferència de l'autoritat administrativa sobre el Territori a Marroc i Mauritània en 1975 no afectà la condició internacional del Sàhara Occidental com a Territori no autònom.
[3]
Àrees de Sàhara Occidental baix control de Marroc (blau) i de la RASD (marró)

L'administrador de facto de la major part del territori és Marroc. El restant es troba controlat per l'autoproclamada República Àrap Saharaui Democràtica (RASD). La RASD està reconeguda per l'Unió Africana i per 46 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els últims a fer-ho han segut Suràfrica (per una promesa personal de Nelson Mandela que tenia en el moviment nacional saharaui quan abdós organisacions inclús lluitaven per l'emancipació real dels seus respectius països), Uruguai, la República de Nicaragua el 12 de giner del 2007 i en 2008 Paraguai, el nou govern del qual socialcristià es va ratificar en la seua decisió de soport indestructible a la llegítima causa del dividit (pel major mur de la vergonya dels nostres dies) i semicolonisat per marroquins venguts del nort, poble saharaui. La RASD no està reconeguda ni per l'ONU ni per la Lliga Àrap ni per cap país europeu ni cap membre permanent en el Consell de Seguritat de nacions Unides. Les pretensions de Marroc respecte a la seua "integritat territorial" (lo que podria ser interpretat com a soport a la seua reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, últimament pel soport oscilant de 25 estats i per la Lliga Àrab.[4] No obstant, cap país reconeix formalment l'anexió, com admet l'informe del secretari general de la ONU del 19 d'abril del 2006:

[...] ya que això implicaria el reconeiximent de la sobirania de Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, ya que cap Estat Membre de les nacions Unides havia reconegut dita soberanía
[5]

Història[editar]

Reclamada com a territori per Espanya en 1885 l'ocupació efectiva del territori no es va realisar fins a 1934. El 6 de novembre de 1975 la Marcha Verda traspassà la frontera internacionalment reconeguda del Sàhara Occidental. En virtut dels acorts de Madrit de 1975, s'establí una administració temporal tripartida constituïda per Espanya, Marroc i Mauritània. El 26 de febrer de 1976 Espanya va abandonar el territori, i despuix d'això el Front Polisario va proclamar la República Àrap Saharaui Democràtica (RASD) i va mamprendre una guerra de lliberament del territori contra estos dos països.

Murs marroquins en el territori del Sàhara Occidental. En groc el territori ocupat pel Front Polisario

En 1979 Mauritània, derrotada, firmà la pau en el Front Polisario renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En 1991 Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO), que se celebraria en febrer de 1992. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a James Baker com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en 1997 Marroc i el Front Polisario firmaren els Acorts de Houston. En giner del 2000 es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el cridat pla Baker II que en 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han segut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un mur de més de 2.000 km de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per Marroc, mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.

Govern i política[editar]

Lloc militar en Al-A'yun

L'estatus llegal del territori i la qüestió de la sobirania estan per resoldre. Es troba en la seua totalitat baix el control de Marroc, pero el Front Polisario, que va constituir en 1976 la República Àrap Saharaui Democràtica, el disputa. És tal la situació que inclús les dos parts es disputen la gestió del domini.[6]

Organisació polític-administrativa[editar]

Antigament es dividia en Saguia l'Hamra (capital: Al-A'yun) i Riu d'Or (capital Dajla (on hi ha un aeroport), antiga Villa Cisneros). Atres poblacions importants són Smara, Bir Lehlu, La Güera (o La Rasa) i Guerguerat.

Marroc va dividir el Sàhara Occidental en quatre províncies: Boujdour (Bojador), Laâyoune (Al-A'yun), és (Smara) i Oued Eddahab (Riu d'Or). Després de la reorganisació territorial de 1997, el territori del Sàhara Occidental pertany a tres regions marroquines (Oued Ed-Dahab - Lagouira, Laâyoune - Boujdour - Sakia L'Hamra i Guelmin - és). Les dos últimes inclouen també territori de Marroc pròpiament dit (una chicoteta porció de Cap Juby aquella i una gran porció del sur de Marroc esta).

Geografia[editar]

Proximitats de Tifariti

Sàhara Occidental es troba ubicada en Àfrica del Nort, llimitant cap al nort en l'oceà Atlàntic, entre Mauritània (est i sur) i Marroc (nort). Llimita també al nordest en Algèria.

Travessat pel tròpic de Càncer, el territori està ocupat pel desert del Sàhara, sent una part erg (desert d'arena) i una atra de pedra reg.

Ecologia[editar]

L'escassa vegetació casi a soles es llimita als oasis. N'hi han algunes espècies d'animals adaptades a l'àrit hàbitat desèrtic, com el ratolí botador del desert.

Segons WWF, la pràctica totalitat del territori pertany a l'ecorregió de desert denominada estepa del Sàhara septentrional; excepte la costa, que es dividix entre el bosc sec mediterràneu i xara suculenta d'acàcies i erguenes, en l'extrem nort, i el desert coster atlàntic, en el centre i sur, i alguns enclavaments de salobrar del Sàhara en l'interior.

Economia[editar]

Sàhara Occidental conta en pocs recursos naturals i no posseïx suficients precipitacions com per a abastir la majoria de les activitats agrícoles. La seua economia se centra en el pasturage nómada, la peixca i l'extracció de fosfats, dels que constituïx el major jaciment del món. La majoria dels aliments per a la població urbana ha de ser importada. Tot el comerç i atres activitats econòmiques són controlades pel govern de Marroc. Els ingressos i estàndarts de vida es troben substancialment per devall dels de Marroc.

Demografia[editar]

Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 (font: FAO, 2005). Població en mils d'habitants.

La població del Sàhara Occidental majoritàriament és d'orige àrap (berebers arabisats) i bereber, existix també una escassa minoria d'ascendència espanyola o europea, i de raça negra. Gran part de la població saharaui originària (al voltant de 155.000) es troba refugiada en campaments en Tinduf des de 1975cita requerida.

Sàhara Occidental és un dels territoris més escassament poblats del món i possiblement el de menor densitat de població. Cap a juliol del 2004 existia en Sàhara Occidental una població estimada en 267.405 persones.

L'idioma oficial és l'àrap, encara que es parla diàriament el dialecte conegut com el hasania, també parlat en Mauritània en molt poques diferències, que a soles es poden detectar pels Bidhan (els habitants del Sàhara i Mauritània). També es parla l'espanyol, tant en la zona controlada per la RASD, com per Marroc, com el segon idioma més important del territori, particularment ben dominat pels que creixqueren baix la presència espanyola, i en girs i modismes de Canàries i a vegades arcaismes dels anys 1950, lo qual ho fa interessant filològicament.

La religió predominant és l'islam.


Referències[editar]

  1. Les dos grafies són igualment vàlides, si be a cada una li correspon una pronunciació (també Sàhara Occidental) és un territori d'Àfrica situat en l'extrem occidental del desert del Sàhara, a la vora de l'oceà Atlàntic.
  2. http://www.arso.org/s-2002-161s.htm document de distribució oficial S/2002/161 del 12 de febrer del 2002
  3. Carta de data 29 de giner del 2002 dirigida al president del Consell de Seguritat pel secretari general Adjunt d'Assunts Jurídics, Assessor Jurídic. Accessible a través de la busca del document S/2002/161 de la web de les nacions Unides
  4. Arab League supports Morocco's territorial integrity (1 d'agost de 1999)
  5. informe del secretari general sobre la situació relativa al Sàhara Occidental (19 d'abril del 2006). Accessible a través de la web de les nacions Unides
  6. Batalla pel domini .EH en Internet per al Sàhara Occidental

Enllaços externs[editar]