Sílaba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La sílaba és un fonema o grups de fonemes articulats en una sola emisió fònica, que conté un núcleu de perceptibilitat prou alta entre dos depressions successives de l'emissió de veu: ca-mi-ó, lle-tu-ga, du-men-ge...

El núcleu silàbic en valencià és sempre una vocal, que pot anar precedida o seguida d'una o més consonants o vocals: crei-xi-ment, a-guai-tar, bres-qui-ller...

Classificacións[editar]

  • Segons la cantitat de sílabes, les paraules se classifiquen en:
    • Monosílabes (bou, tort, sort)
    • Polisílabes si tenen 2 o més sílabes (al-çar, a-fo-nar, Va-lén-ci-a).
  • Segons la sílaba tònica en la que recau l'accent, les paraules es classifiquen en:
    • Agudes, si la sílaba tònica és l'última (ca-mi-ó, a-rrui-xó, a-ple-gar)
    • Planes, si la sílaba tònica és la penúltima (hò-mens, he-dra, es-pen-ta)
    • Esdrúixoles, si la sílaba tònica és l'antepenúltima (màix-que-ra, sé-ni-a, é-po-ca)
    • Sobreesdrúixoles, si la sílaba tònica s'encontra en una posició anterior (sé-ri-a-ment, si-mul-tà-ne-a-ment)


Vore també[editar]

Referències[editar]