Salut

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
L'Estrela de la vida, és el símbol en l'àmbit internacional que representa les unitats i personal dels Servicis d'Emergència Mèdiques.

La salut és l'estat físic i mental en qué l'organisme eixercix normalment les seues funcions. El terme salut es contraposta al de malaltia, i és objecte d'especial atenció per part de la medicina.

Dins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sino com un mig per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, aixina com les aptituts físiques.

El concepte de salut i malaltia[editar]

En el passat el terme salut s'associava en l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeiximent d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les llimitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i a sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.

Actualment el concepte de salut afig a l'absència de malaltia el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental. Ademés de previndre la malaltia, és important promoure la salut.

Fins al principi del sigle XX, les malalties més destacades foren fonamentalment les contagioses. Moltes d'estes malalties actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades en un estil de vida poc saludable.

Definicions[editar]

Organisació Mundial de la Salut, Ginebra

L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) en la seua constitució de 1946[1], definix a la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no soles l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Esta definició és utòpica, perqué s'estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.

La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'atre extrem es troba un elevat nivell de salut, a qué difícilment arriba tot lo món. En el part mijana d'este continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ya que és molt difícil distinguir el normal del patològic.

La definició de salut és difícil, sent més útil conéixer i analisar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en térmens físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.

La salut es mesura per l'impacte que una persona pot rebre sense comprometre el seu sistema de vida. Aixina, el sistema de vida es convertix en criteri de salut.
Moshé Feldenkrais
La salut és principalment una mesura de la capacitat de cada persona de fer o de convertir-se en el que vol ser...
René Dubos
La salut és l'equilibri dinàmic dels factors de risc entre el mig i dins d'uns certs paràmetros...
John De Saint

L'objectiu de conseguir la salut, no només correspon a la medicina sino també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en via de desenroll la salut començaria a conseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, vivenda, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentres que als països desenrollats, la salut se conseguix prevenint els efectes secundaris que la riquea produïx com la obesitat, l'absència d'eixercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'atres.

Determinants de la salut[editar]

En l'antiga Grècia res se sabia de virus i batèries, pero ya reconeixien que la personalitat i les seues característiques, desempenyoren un rol fonamental als orígens de la malaltia.

Galè, una gran figura del món antic, ya va observar l'existència d'un víncul molt estret entre la melaconlia i el càncer de mama. Aixina, en estes primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlit en la consideració de la salut i la malaltia.

Plató remarcava que la bona educació és la que mostrava en força millorar la ment juntament en el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal conduïx la higiene mental, pero, al mateix temps, que el bon estat mental predisposta al bon estat corporal. Aixina, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seua pròpia excelència, millora el cos en tot sentit.

Des del sigle XX, especialment, pero també des de molt adés -i també a la medicina oriental antiga-, es va començar a reconéixer la necessitat de concepció holística de la salut. En este sentit, potser la lliçó que calga deprendre de modo definitiu i exacte és que «som bàsicament lo que mengem».

La concepció psicosomàtica mos obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentage de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli.

Este nou enfocament no és dualista a la manera cartesiana. Concep a l'home com una unitat, en la que en molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre els problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista d'este modo va incrementant-se en el món al qual predominava la medicina convencional.

Els determinants de la salut pública són els mecanismes específics que diferents membres de grups socioeconòmics influïxen en diversos graus de salut i malaltia.[2]

Els determinants de salut segons Marc Lalonde, ministre de sanitat del Canadà són:

  • Estil de vida: És el determinant que més influix en la salut i el més modificable per mig de activitats de promoció de la salut o prevenció primària.
  • Biologia humana: Este determinant es referix a l'herència genètica que no acostuma a ser modificable actualment en la tecnologia mèdica disponible.
  • Sistema sanitari: És el determinant de salut que potser menys influïxca en la salut i és el determinant de salut que més recursos econòmics rep per tindre cura de la salut de la població, almenys als països desenrollats.
  • Mig ambient: Contaminació de l'aire, de l'aigua, del terra i del mig ambient psicosocial i sociocultural per factors de naturalea:
    • Biològica (bateris, virus, fongos, etc.)
    • Física (radiacions, fums, rebuigs, etc.)
    • Química (hidrocarburs, plom, plaguicides, etc.)
    • Sicosocial i sociocultural (dependències, violències, estrés, competitivitat, etc.)

Els requisits per a la salut descrits a la Carta d'Ottawa són: la pau, l'educació, el vestit, el menjar, la vivenda, un ecosistema estable, la justícia social i l'equitat.[3]

Higiene[editar]

Anunci de 1894, d'un sabó per guarir irritacions de la pell.
Artícul principal → Higiene.


L'higiene és el conjunt de comportaments que servixen per previndre les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses i mantindre els individus en un bon estat de salut.

Estes comportaments requerixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són patògens o ho poden convertint-se en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que estes circumstàncies siguen menys provables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les alèrgies, les malalties autoimmunitàries i les resistències als antibiòtics, considerades preocupants. La busca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de contaminants complexos (els pesticides, en particular) i pertorbadors hormonals, en modificacions socials i climàtiques a escala planetaria (com les malalties emergents, el risc de pandèmia, les zoonosis, el risc de bioterrorisme, etc.).

Aixina, esta disciplina aspira a controlar els factors ambientals que poden contribuir a una alteració de la salut, com per eixemple la contaminació, en el plantejament de problemes paradoxals; per eixemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la poliomielitis o diverses malalties autoimmunitàries i alèrgies.

La lluita contra les infeccions nosocomials en els hospitals, o contra les intoxicacions alimentàries, per eixemple, naixqué despuix del descobriment de l'antisèptica, impulsat per Ignàc Semmelweiss o Louis Pasteur, entre atres. Els comportaments individuals i colectius tenen una importància capital en la lluita contra les epidèmies i les pandèmies.

La contaminació puntual o crònica, siga biològica, química, deguda a les radiacions ionisants, sonora o lluminosa també és una causa important de malalties. Ademés, si s'acumulen, estes factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

Modo de vida[editar]

Numerosos factors de risc estan relacionats de manera intrínseca en el modo de vida. Les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el treball i els problemes de toxicomania tenen un impacte global sobre la salut dels individus.

L'higienisme moral (que no s'ha de confondre en la medicina alternativa creada per Herbert Shelton) és la doctrina segons la qual la lluita contra la "relaixació dels costums" és el millor mijà per garantisar la salut. Este corrent, per eixemple, declarà al sigle XIX la lluita contra la sífilis o l'alcoholisme prioritats nacionals. També és este corrent el que declara que si els obesos estan greixuts és perqué són golfos i pereosos, o que els fumadors no tenen força de voluntat. Este corrent sembla persistir en determinades polítiques i campanyes d'informació i d'educació dels ciutadans per a l'higiene.

Molts riscs i perills estan relacionats en l'àmbit de la salut;[4] l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu modo de vida no disminuixen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc per tot lo món.

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu:[5] la manca de tabaquisme, un consum d'alcohol igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de fruites i llegums per dia, i mitja hora d'eixercici físic cada dia. Tots junts, estos factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació en els que no seguixen estos hàbits.[6]

Referències[editar]

  1. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. WHO (ed.): (pdf).
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  3. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. PAHO (ed.): .
  4. .
  5. Public Library of Medecine, núm. de la semana del 9 de giner del 2008, citat a Le Figaro, 9 de giner del 2008, pàgina 12
  6. Une vie saine peut accroître la longévité de 14 ans, a Le Figaro, 9 de giner de 2008, pàgina 12