Sant Joan del Mercat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Part de darrere i lateral de Sant Joan del Mercat
Part de davant de Sant Joan del Mercat

La Iglésia de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans, és una iglésia situada en la ciutat de Valéncia, front a la Llonja de la Seda, i al costat del Mercat Central, construïda damunt de l'antiga mesquita en l'any 1240.

L'iglésia se titula Real, des de l'any 1858, per decret d'Isabel II que la visità el 2 de juny del mateix any, com abans ho feren Carles III, en l'any 1706, i els reis de Sicília, Francesc i la seua esposa en 1823 i en 1902 ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.

Està catalogat com a Monument Històric Artístic Nacional des del 21 de Febrer de 1947.

D'orige gòtic valencià, pero reedificant-se en els sigles XIV i XVI a causa dels incendis.

Serà en el sigle XVII i escomençaments del sigle XVIII quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la O de Sant Joan, que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en l'any 1700.

De la frontera que dona a la plaça del Mercat destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

Antonio Palomino deixà una resta notable en Valéncia. Fon este edifici precísament el motiu de la seua arribada a Valéncia en l'any 1697. La clerecia de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits per l'edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impressió de les capellanes, va vore el gran espai que es posava en les seues mans i aceptà el repte. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de l'iglésia en els últims anys del sigle XVII.

Durant la II república espanyola fon incendiat i les seues restes encara perduren.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Mira i Casterà, Joan Francesc. Valéncia per a veïns i visitants. Segona edició. Alzira: Bromera, 2007
  • Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans