Saragüell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Saragüells de llenç

Els saragüells o camalets són una espècie de calçons en dos camals amples, que no passen dels genolls i que formen part de l’indumentària tradicional dels llauradors valencians i murcians.[1] Cenyits a la cintura per una cinta, porten unit un quadrat de tela a l'altura de l'entrecuix per a donar-li amplària formant plecs.

Orige[editar]

Es tracta d'una peça de reminiscència morisca. El nom apareix baix la denominació sarāwīl en texts musulmans andalusies del sigle X. Habitualment se feyen de teixit de llenç blanc. En hivern es posaven els saragüells de negreta i de llana, més curts i no tan amples com els de lli; també es duya el saragüell blanc i a voltes es podia portar també un atre més curt damunt, pero d'un atre color.[2]

Trage de saragüell[editar]

Trage de Saragüell en l'actualitat

Estos calçons donaren nom al trage de saragüell, la vestimenta masculina tradicional valenciana. Este vestit es coloca directament sobre el cos i sobre ell es pot colocar o no atres peces de roba. El teixit d'esta vestimenta és el llenç per a els dies de treball, i en els festius es cobrix en un segon calçó de llana o seda, conegut com a negreta. És u dels trages més amprats durant les festes de les Falles.

El trage de saragüell, no pot, en cap cas, acompanyar a una dòna vestida de gala, en vestits del sigle XVIII, d'acort en el protocol, perque incorreria en un anacronisme. El saragüell és un trage per a la gent que treballava en el camp, un trage de diari. Els criats que treballaven en la cuina anaven en saragüells, pero els que servien en la taula ya portaven calçó curt i sabata tancada.

Si un home va acompanyant a una hortelana en falda de cotonera branquejada pot anar be en saragüells. No obstant, la majoria de les falleres valencianes no porten el trage tradicional de llauradora. Si l'home vist a la moda del sigle XVIII, ell deu anar en calçó curt, calces en sabates en sivella i asaca; si ella va vestida a usage del sigle XIX, el seu acompanyant hauria de portar pantaló llarc, capa, capell o mocador nugat.[3]

Referències[editar]